Passejaven els xiquets (nens) de pocs anys. Maternitat.

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿passejaven els xiquets (nens) de pocs anys? 

Ma mare (1943) em digué un dia que ella ho feia, com una part més de la maternitat, des que érem ben petits.

Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web Malandia (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

flotant.43@gmail.com

****

El 5 d'octubre del 2024 ens respongueren amb aquests missatges: "No, Lluís. Les meves àvies les tenia a València; i la mare, molt jove, ja tenia demència" (Lola Carbonell), "Bon dia, Lluís,

La mare ho feia; les àvies, no en recordo de cap.

La mare era de 1926" (Montserrat Cortadella), "I tant! No sols els passejaven, sinó que també es quedaven tot el dia a casa seva. Així, els pares podíem anar al cinema o bé descansar una bona estona" (Pilar Ortiz De Paz).

Finalment, ma mare, per telèfon, després de llegir-li part de tres articles sobre records d'infantesa (per exemple, u de Marta Carrió i u de Marina Uguet Ibàñez en què escriu que sa mare, passejant, li ensenyava rondalles i, igualment, "qualsevol de les moltes cantarelles") i dels comentaris que havíem rebut fins aleshores, ens reportà que, quan ella tingué els fills, un puericultor recomanava que les mares traguessen els xiquets tots els dies al carrer.

A més, ens va adduir aquestes paraules:

"— Tu vas parlant amb ells. Això és igual que, quan duies el cotxet [ amb el xiquet] de cara a tu: et veia, t'escoltava, li deies alguna cosa... Com si fóra a les plantes: contar alguna coseta o dir-los res.

Jo recorde que, de fadrins, ja teníem Miquel (*) que tenia avis, besavis, etc. Li deies '¿On vas?'.

I et responia 'A menjar sopetes de l'àvia [ de llet amb malta], que, a mi, m'agraden'. Allí hi havia moltes persones" i el nen hi volia anar.

Hem canviat el nom del nen, nascut en 1964.

Agraesc la generositat de les persones que ens han comentat en relació amb el tema.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

La maternitat i la mare, eixos dels Pobles matriarcalistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Montserrat Cortadella.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he afegit unes paraules que m'havia dit un valencià que coneixem (ací, Josep), nascut en 1948:

"— Les dones manen en casa. Els hòmens fan lo que les dones diuen".

Igualment, li addueixes lo que havies tractat amb Josep: que és lo més abundant en dones nascudes abans de 1920, que eren més arriscades que les d'ara i que, per exemple, els temes es tractaven entre el marit i la dona i que, al capdavall, es feia lo que ella volia. 

I, això, per descomptat, en una cultura que prioritza lo que té a veure amb la mare i amb lo maternal, com tantes vegades copsem en rondalles tradicionals recopilades abans de 1932, per exemple, en relats en què figuren coves i grutes.

I més: hui hem llegit la lletra d'una cançó plasmada per Manuel Milà i Fontanals (segle XIX) en què es reflecteixen trets matriarcalistes, com ara, que la dona té la darrera paraula i que, per exemple, son pare ho accepta.

Finalment, agraesc la generositat de les persones que hui m'han fet costat i, òbviament, de les qui m'ho fan en l'estudi sobre el matriarcalisme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Rondalles, agraïment, generositat i bon cor

 Paraules de hui:

"Molt interessant", Ricard Jové Hortoneda.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he comentat sobre una rondalla que ambdós ja coneixíem de quan jo era un xiquet; d'una segona, en què una veïna, després de morir la mare d'una jove, fa de mare de la fadrina, li aplana el camí i, entre ambdues dones, assoleixen que el pare no puga abusar de la filla. I, en la tercera, un fill de família reial, torna a casa gràcies, en part, a l'ajuda que rep de persones amb qui es troba en diferents etapes (les quals ell tracta amb Bonesa) i a qui ell, en acabant, els fa el favor que els havia promés ("Paraula de rei no pot mentir").

Llavors, ta mare et diu que sempre hi ha persones de bon cor disposades a fer costat a qui ho necessite.

En eixe sentit, afegirem que hui hem comptat amb la generositat abnegada d'unes quantes persones (Maria Carmen Badia Prats, Lola Carbonell i Vicent Pla) a qui els ho agraïm, en aquest cas, en relació amb l'estudi sobre el matriarcalisme.

Finalment, he rebut un missatge de Montserrat Cortadella, una dona molt oberta, amb bona empatia, qui, en la seua infantesa, rebé una educació matriarcal. T'escriu sobre aficions que desconeixies en ella i, de pas, captem lo que solem dir "gràcia per a fer les coses", això és, "bona traça" i, àdhuc, en nexe amb el pintor Miquel Torner de Semir (1938).

I tu, de bon matí, també vas a l'era. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Rondalles amb bona avinença i el sentiment de pertinença a la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he comentat que havia llegit una rondalla en què, al capdavall, un jove bonhomiós i molt obert fa lo que li indiquen i en què un home avariciós no ho aconsegueix.

Igualment, en aquest relat, el xicot, qui és un príncep que no havien mort uns lladres i que, a banda, havia passat per tres pobles i que, quan havia coincidit amb tres persones, els havia dit que, en tornar, els faria costat, reflecteix el matriarcalisme i copses que, en l'educació matriarcal (com també en moltes narracions), venç la bonesa, en el sentit que és lo que recomana el relat.

A més, hem captat dos poemes de Ramon Tanyà i Lleonart (1909-1993) en què es plasma el sentiment de pertinença a la terra, u dels temes que més es capta en les cultures matriarcalistes.

Afegirem que, a banda, veus un comentari d'una dona argentina que ha sigut mestra d'educació infantil, sobre un poema que, en 1918, escrigué un home de les Illes Balears a trenta-sis anys a una dona encara jove i amb qui ell tenia l'esperança de casar-se. Adduirem que, menys d'un any després, ja eren parella.

Finalment, diré que, en moltes rondalles en llengua catalana anteriors a 1932, el fet que hi haja bona avinença en el matrimoni i, més d'una vegada, entre els pares i els fills (sovint, xiques i xiquetes), va unit a la prosperitat i, igualment, amb un pare que, després de fer un viatge, fa presents a les filles... (per cert, el que cada una li ha demanat).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Don Precís encara no ha aparegut" (sic)

Hui, a migdia, he parlat amb ma mare i, entre d'altres coses, m'ha contat una rondalla tradicional valenciana i, a més, de línia matriarcalista, en què una dona "salva" l'home.

Ell tenia propietats, però podríem dir que, en part, representava la figura de l'amargat, tan típica en els qui, per exemple, ens diuen que què seria de nosaltres si no fos per ells, o que pareix que tinguen una mena de Don Precís com a brúixola de la seua vida. 

Afegirem que aquestes persones del ram del cosmopolitisme menyspreen el folklore (perquè diuen que això són coses de poble, estupideses o, com ara, que lo que importa és la fama).

Igualment, més avant, captes que, com que no redueixes lo que fa goig a aquests amics de lo celestial (recordem que la cultura de l'èxit mira al cel i opta per la superficialitat com també ho fa el misticisme) i tu orientes la teua vida a respondre d'acord amb allò tan conegut que diu "Al pa, pa; i, al vi, vi", et sents millor. ¿Per què? Doncs perquè no estàs disposat a passar per l'adreçador, sinó a la comunicació directa. Això sí: amb bon cor, amb atreviment i tocant els peus en terra, perquè, enllaçant amb una dita, traus els collons i no t'inscrius (ni continues) en l'Associació Amics de la Visera.

Al cap i a la fi, Sant Imprescindible encara no ha aparegut..., ¡ni el cerque! I t'obris als altres i a lo que passa pel món.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Agraesc a Antonia Verdejo, a Kike, a Rosó Garcia Clotet i a Ricard Jové Hortoneda, pels comentaris de hui.

"Mare, mares", escrit d'Elisenda Ortega sobre el matriarcalisme

Bon dia,

Aquest escrit el trobàrem el 10 de setembre del 2021. Molt sucós: sobre la mare en la família tradicional catalana de línia matriarcalista.

http://elisendaortega.blogspot.com/2013/05/mare-mares.html?m=1

Avant les atxes.

El meu correu electrònic és flotant.43@gmail.com.

Una forta abraçada.

Matriarcalisme i persones de bon cor i amb sentiment de pertinença a la terra

Hui, entre d'altres coses, he llegit un article de Mari Carmen Basterretxea, una dona nascuda en 1958 i que, en el 2022, tragué un llibre sobre el matriarcalisme basc. Molt sucós, d'eixos que agraeixes haver-los llegits i redactats per persones que els tenen ben posats.

A més, hem rebut un missatge d'una amiga molt generosa, molt oberta, de bon cor, que ha tingut una educació matriarcal i que toca els peus en terra.

Igualment, veiem que sempre hi ha alguns que et fan propostes interessants, amb dos dits de coneixement i que, hores després, empiulem amb el joc de volar un catxirulo. I, així, fas com quan veus que l'estel es podria menar millor i com si es tractàs d'un present, però, simplement, acceptant que, en un terreny més receptiu, acollidor i no fangós, el vent és bo i generós i ens movem en un espai gran i en línia amb moltes persones nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants. I, en acabant, dormim bé.

Per això, al capdavall, he enllaçat amb senzillesa amb unes paraules que m'ha escrit una amiga que, a més de fer l'arbre genealògic del segle XV ençà, té un sentiment de pertinença a la terra i, per descomptat, un nexe amb el matriarcalisme català,... ben fàcil de copsar.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Considere que la comunitat pot més que l'individualisme; la Mare Terra és més forta que el Pare Estat; la màgia, els mites i les utopies, més que la defensa d'una visió de la vida com si no n'hi hagués més; valorar lo natural, la mare i lo fosc, més que les modes, el paternalisme i la idea que tot està clar o de lo il·lustrat; l'interés per lo fosc, més que donar tot per sabut; la igualtat no limitada a lo que dicte lo legal o l'arbitrarietat, més que el nosaltres i les formes plurals que tracten de dur-nos a l'heroisme masculí del príncep blau i dels alliberadors.

Preferesc marcar el compàs de la meua vida amb aquest punt de vista que acull amb bons ulls, com ara, que un científic puga ser creient d'una religió i que, per exemple, les persones i els pobles mantinguen la seua identitat.

En el fons, decidesc i visc en línia amb unes paraules d'una amiga, qui el 19 de juliol del 2022 escrigué a un amic meu de més de noranta anys:

"Jo sóc del poble, del que de debò s'hi sent, del que no té ni romanços, ni històries de cap mena per a trencar aquesta pròpia identitat".

I jo.