Vos comentaven sobre la religió

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaven sobre la religió? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 28 de novembre del 2025 comentaren "La mare era creient, però no anava a missa perquè ella sempre deia que no creia en els capellans" (Àngels Salvador), "Les meues àvies eren, per tradició, catòliques fins al moll de l'os, però poca cosa podien comentar perquè eren totalment analfabetes" (Xec Riudavets Cavaller), "No els agradaven els capellans" (Angelina Santacana Casals), "Ma mare tenia un oncle rector i ella deia que l'oncle, deia uns anys abans de la guerra civil: 'Em sap greu per la família, però, per culpa meua, patireu vosaltres'. Es va morir abans de començar la guerra" (MCarmen Bañuls), "Nosaltres som catòlics i sempre la dignitat, l'educació, resar, ajudar i conversar sobre el bé. Era, dia a dia, a la taula i passejant, fins i tot, admirant la natura.

La missa, a tot festiu, i ajudar els qui no tenien, era complir" (Lydia Quera), "Sí. Eren molt religiosos, tota la família. Tenc besties monges. Es complia amb tot el que manava l'Església" (Margarita Frau Mir), "Passatges bíblics, més aviat, com qui explica una rondalla" (Joan Prió Piñol), "A casa, ni mares, ni àvies no eren pas de parlar de religió. L'única frase que podria considerar entroncada amb la religió o amb la moral, vaja..., que la meva àvia la repetia molt, era 'Tal faràs, tal trobaràs'. I també 'El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú'" (Isabel Esteve Bertomeu), "Eren conscients i respectuoses. Ara, allò de rates de sagristia, no ho havien estat mai" (Maria Dolors Sala Torras), "Bé, més que comentar, ja es veia. La religió formava part del dia a dia, d'ençà d'anar a missa de vuit, entre setmana (no cada dia), fins a missa de dotze (aquesta era imperdonable) els diumenges; els actes religiosos que es feien durant la festa major i que es vivien com una autèntica festa; el fet de relacionar les feines del camp i els esdeveniments de l'any amb els sants, etc. Eren, ja, coses naturals. No havies de fer una cosa a la fi de gener, sinó per Sant Sebastià; o a l'agost, sinó per la Mare de Déu d'Agost" (Àngel Blanch Picanyol), "La besàvia havia llegit la Bíblia. La iaia era molt creient i, quan algun home deia 'Me cago en Déu', aquesta boca s'enfadava molt.

I la mama (1926) havia anat a escola de monges i havia viscut amb la seva mare i amb l'àvia. També era molt creient: a la nit, resava o se signava davant la Creu que llavors teníem al menjador i una capella petitona on hi havia un Sagrat Cor i tres fotos dels difunts: la besàvia, la iaia i l'avi.

Dins aquesta capelleta, toot molt ben posat, tenia la seva foto de casament i la foto de comunió de les bessones.

Podria fer un dibuix. Ho tinc molt present.

No ho vaig demanar mai, però el noi no el tenia enlloc (cap foto), vull dir; i aquest era sagrat per a ella" (Montserrat Cortadella), "La meva mare era bona cristiana (i la seva família, també ho era) i, sobretot, de fets.

A nosaltres, junt amb el meu pare, ens van ensenyar a ser bons cristians de fets, més que de resar i místics, per a fer feliç les persones" (Roser Canals Costa), "No" (Montserrat Carulla Paüls), "Feien que féssim el que tocava. De fet, simulaven. En aquella època, no es podia fer res més" (Anna Babra), "En ma casa, eren poc de religió però la meua iaia, de costums fixos, no anava quasi mai a missa, però la seua religió era la catòlica: per a ella, era la vertadera; i, per a ma mare, també" (Carmen Mahiques Mahiques), "La meua àvia no anava a missa. Era el franquisme. Deia 'Tenia mal les cames'" (Lurdes Gaspar), "Ma tia, germana de ma mare, ens parlava de religió (no moltes vegades); ma mare deia que no feia falta anar a l'església a resar a Déu, ella tenia altres feines a casa i que Ell l'escoltaria quan li resés" (Octavi Font Ten), "A casa meva, no érem practicants de cap religió. Teníem la influència catòlica que ens corresponia com a autòctons catalans, però, a la nostra vida, la religió no ocupava cap lloc més important que el natural de la tradició en festivitats i en celebracions. Segurament, per motius diferents, si es tractava de la família materna o de la del pare, la nostra realitat era d'indiferència pel tema religió" (Maria Mercè Piazuelo Fàbrega), "Sí" (Fermín Carbonell Barbera), "La meva àvia no parlava gaire de religió, però, en secret, em va dir que creia en l'espiritisme" (Lui Sarrià), "I tant! A casa, es resava cada dia el roser, se'ns ensenyava a resar moltes oracions i es parlava molt de Déu, de la Verge, de Jesucrist quan predicava i quan feia miracles...

Es relacionava molt la religió amb la bona conducta i se'ns inculcava la temor de Déu ( o a Déu)" (Fina Pujolràs).

En el meu mur, el 28 de novembre del 2025 plasmaren "Més que comentar, ens feien passar el roser cada vespre" (Conxeta Fortesa), "A casa, no s'acostumava a parlar de religió, que recordi" (Rosó Garcia Clotet), "Sí: feien creure i anar a missa. La meva àvia Ramona, als seus fills, en concret, a ma mare" (Ramona Ibarra).

En Twitter, el 29 de novembre del 2025 posaren "La que em feia d'Avià (a Gironella) no anava a missa, però era l'entesa a vestir els morts i a reunir les senyores per al darrer comiat. Mai hi vaig veure un capellà a les cases dels difunts a les que m'hi duia. Era habitual per a mi. La vila li tenia un gran respecte, ja m'enteneu" (LO HÒBBIT).

Finalment, ma mare, el 28 de novembre del 2025, per telèfon, en relació amb passar el roser, em digué que "Moltes vegades, en ma casa, es feia moltes nits.

En això, mon pare, més que ma mare. Ma mare, poc: era ell qui hi portava la iniciativa.

En la família, hi havia un capellà o dos, per exemple, el pare Guillem.

L'avi patern de mon pare (1906), molts dies, quan tornava del camp, ho feia resant".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.