Miraven la terra com una cosa "sagrada"

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿miraven la terra com una cosa "sagrada"? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 16 d'octubre del 2026 comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "Com a cosa 'sagrada', no; però, com una seguretat de futur, sí" (Josep Ferrer Ferrer), "Tant no sé, Lluís, però si que l'estimaven" (M Pilar Fillat Bafalluy) el "No. Que jo sàpiga, no. Per a cultivar verdures i per a tenir fruites, sí" (Àngels Sanas Corcoy), "No crec que tinguessin pensaments tan elevats. Era, pràcticament, l'únic mitjà de subsistència, però molt dur" (Xec Riudavets Cavaller), "Sí... La terra, per a la meva àvia, filla i néta de pagés, era estimada dia rere dia i ens ensenyà a tots que l'hem d'estimar perquè ella... era la total riquesa del pagés" (Lydia Quera).

En el meu mur, el 16 d'octubre del 2026 posaren "Sobretot, per a l'àvia paterna, la terra era molt important, perquè la família la treballava i l'havia viscuda des que era petita" (Rosó Garcia Clotet).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Cançons de festeig i parts en el llit

Prosseguint amb composicions del Rosselló arreplegades per Simona Gay en aquest llibre, passem per Illa, de què ella, agraïda i tot, diu: “Illa no ha pogut servar un antic folklore, encara que se’n trobi rastres, mes ha guardat cançons nascudes al país mateix, i demés s’hi han fixat estadants dels Aspres (...).

Vull celebrar la gentilesa, la cortesia, de les dones del meu país i de tots els vilatges on em som fet amigues. Per me complaure, s’han rememoriat les cançons perdudes. Han recercat les perles esgarriades per a relligar el fil de les antigues paraules i m’han cantat” (p. 294).

A continuació, agrega unes quantes cançons eròtiques amb el tema del festeig. Així, en “La reina de la moreria” (p. 296), posa unes paraules, possiblement, de la dona que li l'amollà: “’Un trosset de la cançó més vella me l’ha cantat ma mare, d’una veu pura, a noranta-sis anys’. L’havia apresa de sa mare, Teresa Batlle Batllessa, de Vinçà.

'El dia de Sant Joan

és gran festa, cristians:

els moros de moreria

n’han captivat una nina (bis).

Si el rei moro la veiés,

d’ella, s’enamoraria (bis)”.

Cal dir que, com que la informadora havia nascut en 1866, no descartem que sa mare ho hagués fet entre 1830 i 1840 o un poc més tard.

En nexe amb la composició “Pere Joan”, l’estudiosa ens indica que li la facilità Zina Mas (1869), de qui escriu que “Era vestida a la catalana (...) La Zina, calma i serena, encara que tan vella, tingué plaer a recordar les pregàries antigues i les paraules d’algunes cançons.

‘Pere Joan se vol casar

amb una minyona bonica.

Pere Joan se vol casar

amb una nina de Perpinyà.

Ella diu que no hi vol anar

perquè no sap on dormiria.

Ella diu que no hi vol anar

perquè no sap on dormirà.

I la faran dormir en un llit

de roses i roseretes,

i la faran dormir en un llit

de rosetes tot florit” (p. 296).

Sobre aquests versos, per una banda, plasmen una dona garrida i ben tractada (la xica bonica) i, per una altra, perquè ella se senta bé, li concediran, com aquell qui diu, la cambra en què millor dormirà i en què no se sentirà estranya.

És més: els darrers dos versets, al meu coneixement, són la culminació d’un passatge implícit 1) en què els dos haurien estat en el llit on haurien tingut relacions  o 2) en què, després d’unes relacions, ella és mare i té un nadó i, per això, "la faran dormir en un llit / de rosetes tot florit", o siga, després d’haver parit amb l’ajuda d’una comare.

En eixe seny, aquesta floració evoca la primavera, època de l’any en què molts arbres i moltes plantes en trauen o bé obrin les poncelles.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Una vida fèrtil, amb gaubança creativa i maternal

 

Escrit del 10 d'octubre del 2026.

****

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies!!!!", Ricard Jové Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, qui és de viatge, molt lluny, però amb la sensació d'estar amb ella i molt a prop.

Igualment, hem enviat un missatge amb una qüestió a Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929), amb qui hem tingut un diàleg agradable (amb aquests mots i més):

<<— Una psicòloga i sexòloga, en el 2007, em digué "Lluís: 'Sexe i drogues', no. 'Sexe i vida': les drogues maten".

Li agradava molt ser mare i la seua faena".

— Hi estic d'acord, Lluís. La vida no és sexe, però el sexe és vida!!!!>>.

Afegirem que adés has capit i has sentit, com també aquest matí, la importància que la faena que fas (o bé la professió) et resulte plaentera.

En eixe seny, puc dir que, en nexe amb la recerca, com més va, més la hi sents, perquè et centres més en aquells punts que més t'agraden, que més has fruït des que eres un xiquet i, si no, de quan tenies menys de deu anys ençà: cançons, rondalles, la maternitat, l'educació (especialment, als nins de menys de deu anys), la poesia popular en llengua catalana, aprendre dels majors i, àdhuc, dels provectes, el paper de la dona en la transmissió de la cultura tradicional, etc..

És com una continuïtat entre generacions (hi incloem entre tu i familiars acostats) i amb persones de diferents edats (i també amb gent, poc o molt, de la teua edat).

Altrament, acollim i ens inclinem 1) per lo maternal (la marona), 2) per la creativitat i pel bon cor (ambdós, del nen), 3) per tractar-los bé, 4) pel somriure sincer i suau que ens enllaça amb la fruïció i 5) per eixa dolcesa que, com els dolços que compràrem ahir, ens resulta una miqueta afrodisíaca i la delectes... com el nen creatiu que encara conserves cada dia. 

De pas, és ben adobada una vida fèrtil i amb gaubança com quan veig mamar un al·lot. ¡Quantes vegades en ma vida una mare m'ha fet valença, ha cregut en mi i hi ha hagut un eixart fructuós entre tots dos! A totes elles, el meu sincer agraïment.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Sexualitat, erotisme i gaudi creatiu i maternal

 

Escrit d'anit, 9 d'octubre del 2026.

****

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes, sempre", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit els comentaris del tema del dia i li ha fet gràcia el de Jose V. Sanchis Pastor.

Igualment, adés hem evocat un dia que anàrem a parlar amb una psicòloga i sexòloga molt oberta i que fruïa de ser mare.

Sobre això, dir-vos que, potser a la darreria dels anys noranta, havies llegit un llibre que deia que la sexualitat i la creativitat van unides i que, quan gaudim sexualment i eròticament, estem més creatius. En eixe seny, has recordat alguns moments de la teua vida i pots dir que és així.

Adduiré que una cosa semblant podem capir en moltes rondalles, en comentaris que ens han remés o que ens han fet i, a més, en cançons mallorquines compilades abans de 1966 i, a tot estirar, en els anys setanta del segle XX.

El resultat, com ara, és que un rei torna a ser pare i demana a sa mare... que la muller i el nounat siguen ben tractats, un tret que lliga amb lo matriarcal.

Altrament, el vocabulari és més vinculat amb la natura, amb plantes del camp, amb flors, suau, no hi ha competència entre l'home i la dona, ell (més que el personatge femení) li diu que el salvaria, que la dona faria que ell fruís més la vida,...I ella ho fa molt a gust. Paregut a un eixart entre tots dos.

Ben mirat, en les rondalles, hi ha un augment de la fecunditat, èpoques de bones collites, bona compenetració entre el cap d'estat i la resta dels qui viuen en el territori que ell governa. 

Finalment, si passes a pintures amb l'home i la dona en el llit, àdhuc, possiblement, del segle XIX, ella és dalt i, en lloc d'imposar, té un somriure sincer, agradable als ulls, maternal i que reflecteix bona avinença entre la dona i l'home puix que tots dos són com un empelt, com el nin que xupla de la mamella de la marona mentres que ella l'acarona (*).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

(*) https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Paul_Avril_-_Les_Sonnetts_Luxurieux_(1892)_de_Pietro_Aretino,_1.jpg

Vos comentaren sobre dones fumadores

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren sobre dones fumadores? Gràcies.

Hi ha un cas en una cançó compilada en el llibre "Aportació al Cançoner popular de Mallorca", d'Antoni Gili i Ferrer (Tom II, p. 77).

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 9 d'octubre del 2026 comentaren "L'àvia per part de pare no ho trobava gens malament: que cadascú era lliure de fer amb el seu cos lo que li semblés més adient. És més: jo, quan era joveneta, havia fumat i ella només em deia que no m'hi habitués, per a no estar enganxada" (Antonia Verdejo), "No ho va comentar mai, tot i que la seva consogra fumava molt. Era respectuosa" (Roser Canals Costa), "No. Abans no havia dones que fumessin" (Àngels Sanas Corcoy), "No ho recordo" (Rosó Garcia Clotet), "Eren, deien, dones de la vida . transgressores" (Maria Dolors Sala Torras), "Fumant espero a Pepe 'el cacauero'. 

Tots porten gorra i ell porta 'sombrero'" (Octavi Font Ten), "No. No va comentar mai res i va acceptar com a cosa normal que la meva companya fumara" (Josep Ferrer Ferrer), "No" (Lurdes Gaspar), "Ma mare té setanta-sis anys i conta que la dona que feia costureta (la que es feia càrrec dels xiquets mentre els pares treballaven) els donava un paperet perquè el rotllaren a modo d'un cigarret... I demanava: 'Com s'assenten els homes en el casino?'.  I tots els xiquets posaven una cama damunt l'altra... I el paperet rotlladet a la boca...

I aquella dona aprofitava per a rotllar-se'n un de deveres i fumar... Els xiquets més espavilats deien: 'Eixe trau fum'. I la costurera els deia que li ho havia manat el metge" (Jose V. Sanchis Pastor), a qui escriguí "Molt bona, l'anècdota"; "No. De fet, a casa, sempre van tenir alguna dona que fumés; de generació en generació..., fins i tot, jo" (Lydia Quera), "Sí. Més tard, te'n comentaré" (Àngels Benaiges Martí), "Abans era un tabú que les dones fumessin. Ja no haurien entrat en el perfil de les considerades 'normals'" (Rosa Bernat), "A casa, no fumaven.
Però, potser influenciats per Hollywood, deien que donava mala imatge per a una dona" (Joan Prió Piñol), "D'això, de les fumadores, no n'he sentit mai res" (Júlia Aixut Torres), "A ma mare, nascuda el 1918, no li feien gràcia" (Eusebia Rayó Ferrer), "A casa, totes fumaven" (Montserrat Cortadella).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Valencianes del segle XIX que sufragaven néts, estudiants i treballadors

 

Com a afegitó, inclourem un escrit que publiquí el 3 d’octubre del 2026, “Valencianes del segle XIX que sufragaven néts, estudiants i treballadors” (https://aviamarefilla.blogspot.com/2026/10/valencianes-del-segle-que-sufragaven.html), dins del meu blog “La cultura valenciana és matriarcal”.

<<Hui, entre d'altres coses, he parlat amb el meu padrí (nascut en Aldaia, vila de l'Horta de València, en 1948), qui, a mitjan conversa, m'ha respost en relació amb els estudis que féu mon pare:

"— El taller que hi havia en casa venia de part de l'àvia Paca, 'la bolla'".

Després, parlant amb ton pare, t'afig "La tia Paca, l'àvia, per part de ma mare, cosina de D. José Mª Sanchis [ Sancho], 'el bollo’[1] l'oncle. Cobrava com si treballara" i que, en part, li'ls sufragà.

En alguns moments del dia, hem pensat que hi ha gent que, tot i que puguen dedicar una part que no siga grossa en nombre, però que la podrien aportar a altres afers, el fet que una dona participe junt amb els parents de qui, ací, estudia, és una manera de plasmar:

1) que és interessada pel projecte, que l'empara,

2) que, com a dona, protegeix el nét 

i 3) que, tot i que era de qui procedia el taller, ella era en nexe amb els qui hi feien les faenes.

Finalment, això m'ha fet capir que, àdhuc, en la meua família, és a dir, en un ambient més pròxim, hi ha hagut una altra dona qui també era ama d'un local que, en acabant, altres persones acostades l'aprofitaven.

Un exemple més per a l'estudi sobre el matriarcalisme>>.

---

[1] U dels hòmens rics de la vila d'Aldaia i amic del general Franco. Una de les seues propietats era quasi enfront de cals meus avis paterns i, a hores d'ara, és el centre de retirats i pensionistes d'Aldaia. 

Les "escoles noves" es digueren amb el nom de son pare durant molts anys.

 

Obres de teatre amb hòmens vestits de dona

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre obres de teatre amb hòmens vestits de dona? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 2 d'octubre del 2026 i posteriorment comentaren "Obres còmiques, sí" (Rosó Garcia Clotet), "No" (Lurdes Gaspar), "No" (Octavi Font Ten), "Sí. I, a les escoles, les noies vestides de nois" (Margarita Pou Marfany), "No ho recordo, a la vila. Després, sí que crec recordar-ho en alguna referència teatral!!!!" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), "No ho recordo. Jo diria que no" (Àngels Sanas Corcoy), "Lo que recordo és que el pare deia que, en aquell temps, els homes els agradava vestir-se de dona i que era una diada en què hi havia crims per enveges entre la gent del camp" (Júlia Aixut Torres, nada en 1933), "Al teatre, no ho recordo, però, al carnestoltes, sí que es vestien homes de dones.

Jo recordo també (anys seixanta) homes en carnestoltes vestits de dones" (Àngels Benaiges Martí), "No" (Francisca Farre), "Doncs no es va escaure" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No record haver-ho sentit mai" (Xec Riudavets Cavaller), "No, mai" (Josep Ferrer Ferrer), "En aquella època, sí que es feia molt" (Maria Dolors Sala Torras), "No tinc cap idea!! Però crec que, a la meva mare, poc li preocupava aquest fet" (Roser Canals Costa), "No. La meva mare vivia en ambient molt rural i amb gens de vida social fins que va venir la guerra i ompliren la casa de gent refugiada a qui van ajudar i alimentar tant com van poder" (Rosa Bernat), "De fet, fèiem teatre i un veí sempre es vestia de dona... i cap problema. Jo sabia d'amics de l'escola qui ho eren i érem igualment amics" (Lydia Quera), "No. No ho havia sentit mai" (Joan Prió Piñol).

En el meu mur, el 2 d'octubre del 2026 plasmaren "La meua mare explicava que, als carnavals de Benigànim, es disfressaven els germans, d'una amiga molt guapa, de dones i que anaven pel carrer provocant els homes, pel carrer" (M Josep Barberà).

En Twitter, el 2 d'octubre del 2026 escrigueren "Al teatre comercial, no. Ara bé, a les parròquies on es feien 'Els pastorets' per Nadal (per cert, bressol de molts actors), fins i tot, la Mare de Déu eren nois. Triaven el més bonic, això sí. Jo vaig tenir un mestre a l’esbart, qui havia fet de pastoreta" (Montserratp).

Finalment, ma mare, el 2 d'octubre del 2026, per telèfon, em digué "Això passava en les escoles que eren de xics o simulaven que el protagonista femení passava a ser un xic. D'això, me n'ha parlat el pare (1942), de quan estudiava en els salesians.

I, en les de dones, també n'hi havia alguna".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.