Prosseguint amb composicions del Rosselló arreplegades per Simona Gay en aquest llibre, passem per Illa, de què ella, agraïda i tot, diu: “Illa no ha pogut servar un antic folklore, encara que se’n trobi rastres, mes ha guardat cançons nascudes al país mateix, i demés s’hi han fixat estadants dels Aspres (...).
Vull celebrar la gentilesa, la cortesia, de les dones del meu país i de tots els vilatges on em som fet amigues. Per me complaure, s’han rememoriat les cançons perdudes. Han recercat les perles esgarriades per a relligar el fil de les antigues paraules i m’han cantat” (p. 294).
A continuació, agrega unes quantes cançons eròtiques amb el tema del festeig. Així, en “La reina de la moreria” (p. 296), posa unes paraules, possiblement, de la dona que li l'amollà: “’Un trosset de la cançó més vella me l’ha cantat ma mare, d’una veu pura, a noranta-sis anys’. L’havia apresa de sa mare, Teresa Batlle Batllessa, de Vinçà.
'El dia de Sant Joan
és gran festa, cristians:
els moros de moreria
n’han captivat una nina (bis).
Si el rei moro la veiés,
d’ella, s’enamoraria (bis)”.
Cal dir que, com que la informadora havia nascut en 1866, no descartem que sa mare ho hagués fet entre 1830 i 1840 o un poc més tard.
En nexe amb la composició “Pere Joan”, l’estudiosa ens indica que li la facilità Zina Mas (1869), de qui escriu que “Era vestida a la catalana (...) La Zina, calma i serena, encara que tan vella, tingué plaer a recordar les pregàries antigues i les paraules d’algunes cançons.
‘Pere Joan se vol casar
amb una minyona bonica.
Pere Joan se vol casar
amb una nina de Perpinyà.
Ella diu que no hi vol anar
perquè no sap on dormiria.
Ella diu que no hi vol anar
perquè no sap on dormirà.
I la faran dormir en un llit
de roses i roseretes,
i la faran dormir en un llit
de rosetes tot florit” (p. 296).
Sobre aquests versos, per una banda, plasmen una dona garrida i ben tractada (la xica bonica) i, per una altra, perquè ella se senta bé, li concediran, com aquell qui diu, la cambra en què millor dormirà i en què no se sentirà estranya.
És més: els darrers dos versets, al meu coneixement, són la culminació d’un passatge implícit 1) en què els dos haurien estat en el llit on haurien tingut relacions o 2) en què, després d’unes relacions, ella és mare i té un nadó i, per això, "la faran dormir en un llit / de rosetes tot florit", o siga, després d’haver parit amb l’ajuda d’una comare.
En eixe seny, aquesta floració evoca la primavera, època de l’any en què molts arbres i moltes plantes en trauen o bé obrin les poncelles.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
