Rigoberta Menchú, hòmens i dones i respecte pels Pobles matriarcalistes

Rigoberta Menchú i hòmens i dones.

Del llibre "Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia", publicat en 1993.

Reflecteix el matriarcalisme:

"per combatre el matxisme, no calia atacar l'home, ni tampoc la dona. Perquè, ma mare deia que, o bé és l'home qui és matxista, o bé ho és la dona. Perquè, moltes vegades, cau en dos extrems, on la dona diu 'Sóc lliure' i es radicalitza en eixe seny. Llavors, en lloc de solucionar la problemàtica, és engrandir-la més. I ma mare deia: 'Nosaltres, les dones, tenim un paper molt important a jugar davant eixa situació, ja que nosaltres sabem expressar millor l'afecte'. 

I, com a exemple, posava el de mon pare, qui, quan eren jóvens, sempre li agradava que el servissen. I, al mateix temps, tenia molta gelosia. (...) només quan començaren a raonar, fou quan es comprengueren entre els dos i se solucionà el problema" (p. 241).

****

Un acostat de més de setanta anys, hui, 24 de juny del 2025, sobre la gran majoria de les dones que participen en els grups feministes, m'ha dit "Són poques, minoritàries (en relació amb la societat), controlables (perquè solen tirar només en un sentit) i, per tant, més fàcils de manipular pels polítics dels ajuntaments". 

Li havia comentat que la majoria dels comentaris per a la recerca van molt més en la línia plasmada en aquest llibre, en u sobre la cultura colla (d'Amèrica del Sud i matriarcalista) i en poemes del segle XIX i en cançons tradicionals.

****

Com escriguí en el 2015 en el blog "plomalliure" (http://plomalliure.blogspot.com/2015/07/el-nacionalisme-castellanista.html). "Només reconec com a caps d'Estat a aquelles persones que reconeixen de fet i de dret (però no sols en discursos ben estudiats o, fins i tot, estèticament atractius), el dret dels diferents punts de vista que hi ha en un Estat (començant pel que representen a nivell internacional) a conviure i a decidir el seu futur i que, com a persones, en el seu dia a dia prediquen amb l'exemple i són exemple de persones amb una actitud democràtica i d'obertura a lo diferent. I, per descomptat, que actuen amb autenticitat, sense tractar de tergiversar res, i sí d'estar al servici de cada habitant, en lloc d'esperar que tots els donen la mà.

(...) moltes gràcies a les persones que defenen la dignitat de cada persona i de cada cultura i llengua del món. Som un mosaic massa formós com per a acceptar que ningú (per lliure o en col·lectiu) tracte de reduir la seua diversitat".

Avant les atxes.

Una forta abraçada.