Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre obres de teatre amb hòmens vestits de dona? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 2 d'octubre del 2026 i posteriorment comentaren "Obres còmiques, sí" (Rosó Garcia Clotet), "No" (Lurdes Gaspar), "No" (Octavi Font Ten), "Sí. I, a les escoles, les noies vestides de nois" (Margarita Pou Marfany), "No ho recordo, a la vila. Després, sí que crec recordar-ho en alguna referència teatral!!!!" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), "No ho recordo. Jo diria que no" (Àngels Sanas Corcoy), "Lo que recordo és que el pare deia que, en aquell temps, els homes els agradava vestir-se de dona i que era una diada en què hi havia crims per enveges entre la gent del camp" (Júlia Aixut Torres, nada en 1933), "Al teatre, no ho recordo, però, al carnestoltes, sí que es vestien homes de dones.
Jo recordo també (anys seixanta) homes en carnestoltes vestits de dones" (Àngels Benaiges Martí), "No" (Francisca Farre), "Doncs no es va escaure" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No record haver-ho sentit mai" (Xec Riudavets Cavaller), "No, mai" (Josep Ferrer Ferrer), "En aquella època, sí que es feia molt" (Maria Dolors Sala Torras), "No tinc cap idea!! Però crec que, a la meva mare, poc li preocupava aquest fet" (Roser Canals Costa), "No. La meva mare vivia en ambient molt rural i amb gens de vida social fins que va venir la guerra i ompliren la casa de gent refugiada a qui van ajudar i alimentar tant com van poder" (Rosa Bernat), "De fet, fèiem teatre i un veí sempre es vestia de dona... i cap problema. Jo sabia d'amics de l'escola qui ho eren i érem igualment amics" (Lydia Quera), "No. No ho havia sentit mai" (Joan Prió Piñol).
En el meu mur, el 2 d'octubre del 2026 plasmaren "La meua mare explicava que, als carnavals de Benigànim, es disfressaven els germans, d'una amiga molt guapa, de dones i que anaven pel carrer provocant els homes, pel carrer" (M Josep Barberà).
En Twitter, el 2 d'octubre del 2026 escrigueren "Al teatre comercial, no. Ara bé, a les parròquies on es feien 'Els pastorets' per Nadal (per cert, bressol de molts actors), fins i tot, la Mare de Déu eren nois. Triaven el més bonic, això sí. Jo vaig tenir un mestre a l’esbart, qui havia fet de pastoreta" (Montserratp).
Finalment, ma mare, el 2 d'octubre del 2026, per telèfon, em digué "Això passava en les escoles que eren de xics o simulaven que el protagonista femení passava a ser un xic. D'això, me n'ha parlat el pare (1942), de quan estudiava en els salesians.
I, en les de dones, també n'hi havia alguna".
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
