La maternitat en nadales amb pastorets que salva la dona

 

Una altra part interessant de l’obra “Folklore íntim del Rosselló”, de la folklorista catalana Simona Gay (1898-1969), és la dedicada a “Nadales”, puix que, en la introducció, ja hi ha un detall que apareix en cançons i en altres fonts: Sant Josep fent bugada. Diu així: “Bonaventura Petit, sonador d’orgue a la catedral de Perpinyà, ha recollit paraules i música, algunes nadales cantades en les nostres esglésies, com ‘Ala, fidels’’ (...). I, de més, diu ell: ‘els nadals amb los quals la meua àvia me gonxolava en mon bressol’. I ens dóna el text complet i la música de ‘Ara, al bon punt’, del segle XVI, ‘Sant Josep fa bugada’, que encara es canta” (p. 332). Per tant, es refereix a una cançó de Nadal que pervivia en el segon terç del segle XX.

No deixarem fora quan indica que, la composició “Els pastorets (A)”, li la transmeté la viuda Fabre (nascuda cap a 1855), qui “guardava una memòria prou fidel per a les antigues pregàries, nadales i caramelles” (p. 334) i que, com que era pastora, l’estudiosa hagué de tenir paciència fins que la informadora li amollà part de la seua base cultural.

En aquesta font, hi ha la maternitat, plasmada quan un personatge parla a un pastoret que demana ballar amb una dona:
“-No pot ser, gran pastoret,

jo no vaig tan delitosa:

una dona que ha infantat, encara

no hi ha una hora.

 

No tinc res per amagar el fillet,

sinó un tros de flassada.

-Pastoret, bon pastoret:

me vols vendre la samarra?

-Preneu-la, la bona Dona,

que, a l’espatlla, la portava” (p. 336).

 

Crida l’atenció la senzillesa de la manera d'expressar-se el personatge religiós, com una mare amb un fill. I, com en altres lletres, capim la dona compradora, en lloc d'un marit que fes eixe paper.

Afegirem que, com que el vailet és generós, ella el recompensarà amb una glòria al cel i, tot seguit, el xic no pensa en la part celestial, sinó en els afers terrenals, a diferència d'una cançó compilada per Joaquim Maideu ("La vida dels pastors"), en què un pastor comença a passar el roser i a resar amb l'escapulari i amb el llibret, mentres que el ramat fa la seua tasca. No debades, ell li agrega 

“tinc soleta la ramada.

Respon la Mare de Déu:

-Prou la tens ben guardada:

hi tens trenta-tres àngels,

te li donen la girada” (p. 336),

 

o siga, els àngels fan que el ramat prenga per on convé que pasture.

Aquest darrer passatge podríem lligar-lo amb el de la típica imatge de Sant Isidre (patró castellà) pregant mentres que un àngel li llaura el camp. Ara bé, ací hi ha una forma diferent: 1) en les pintures, la mirada del sant van cap al cel i, en aquests versets, ho fan de persona a persona i orientada cap a passatges femenins, en hivern (estació associada a la dona), 2) el personatge que connecta amb la Mare de Déu no és un adult, sinó un ramader (qui, al capdavall, és emparat per ella) i que, de pas, 3) l’home no desconsidera el poble, ni els més humils, sovint, representats per les dones i pels infants (per la seua indefensió).

Com a resultat, la dona (la Verge) salva l’home.

Cal adduir uns mots que trau més avall la investigadora, respecte d’una altra obra de Nadal: “on la Verge empara una pobra dona prenys” (p. 336). Açò va unit a la religiositat naturalista i no mística, ni ascètica, de la cultura catalana, la qual mira més cap a les persones i cap a la vida mundanal, cap a les coses quotidianes, en línia amb el refrany “Déu diu ‘Ajuda’t i t’ajudaré’”, ben present en els versets esmentats.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Nota: Hui, de matí, hem pogut accedir i copiar informació de la web "Malandia" (https://malandia.cat), però no era possible a migdia, ni entrar-hi molt avançada aquesta vesprada.