Bon dia,
Amb quinze anys, ja exposava temes en grup, en l'institut.
Amb vint-i-u, en Magisteri, feia treballs en equip (junt amb un company amb qui també en fiu en el curs vinent, 1993/1994).
A vint-i-tres, després de consultar un llibre que el curs anterior havia recomanat Estrella Somoano Ojanguren (mestra de Filosofia), titulat "Gaia. El atlas de la gestión del planeta", captí detalls que, anys a venir, aplicaria en la reforma de la casa en què ara visc (la qual comprí en el 2014).
El curs 1992/1993, aquella mestra ens parlà de les repercussions que tindria que el govern espanyol del PSOE ("d'esquerres") eliminàs l'especialitat "Humanes" en els estudis de Magisteri. No ho féu un partit de dretes.
I el curs 1993/1994, Enric Sebastià Domingo (d'Història), en alguna classe comentà sobre com influiria el fet de no ensenyar Història als futurs mestres: minvaria lo que ara diem empatia.
Molts d'aquells docents eren molt oberts i tolerants amb els alumnes i en la vida quotidiana.
Això, en bona mesura, féu possible que jo tingués facilitat per a portar un equip de treballadors (la majoria, d'esquerres i amb molta espenta, amb vivències diferents) i que hi hagués bones relacions entre ells i que em sentís com que aplicava lo que, més de vint anys arrere, havia aprés i que, entremig, havia copsat que ja feien alguns mestres en altres països.
Finalment, diré que tot açò ve arran d'una conversa de hui amb un home de més de huitanta anys relativa a un nét seu que, amb vint-i-tres anys, ja mena bona part d'una empresa. Li he tret, sense embuts, que, amb una cultura més per les Humanitats, el jove ho tindria més aplanat.
Avant les atxes.
Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada