El naixement del primer nét

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què vos comentaven sobre el naixement del primer nét? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 14 de novembre del 2014 comentaren "Els agradava" (Anna Babra), "I tant!! Estaven joioses!!! Era sang de la seva sang i, encara que no fos així, elles els estimaven amb delit!!!" (Roser Canals Costa), "L'àvia no ho sé. La mama va dir 'Una altra dona per a continuar lluitant i rebel·lant-se' contra el patriarcalisme...

Tinc tres filles... Tres lluitadores de mena" (Teresa Maria Marquez Bartolomé), "Bon dia, Lluís,

Jo, com que vaig ser la primera, ni idea.

El que sí que recordo és que una tieta paterna em deia 'És que tu..., com que vas ser la primera...'.

Acompanyava, ajudava. En una paraula: una ruca de càrrega" (Montserrat Cortadella), "Res" (Lurdes Gaspar), "Que eren meravellosament felices: un present de la vida. Les meves àvies, a més, eren rebesàvies i, per a elles, el millor present" (Lydia Quera), "No t'ho puc dir, perquè en sóc ignorant" (Daniel Gros), "Els néts són una benedicció, sobretot, si és l'hereu (avui dia això no es mira). En general, són una gran alegria" (Rosó Garcia Clotet), "Una dita: 'El primer nat es diu Bernat. El segon es diu Marc. I el tercer, tant se me'n don'" (Montserrat Junqué Plaja), "Buff, sí!!! Era el més bonic, el perfecte, el més intel·ligent,... l'intocable. Sempre acompanyava l'àvia pel què fos. A la fi, va resultar ser un aprofitat i un dèspota, qui, segons paraules d'ell, quan la gent gran parlava, no se'ls escoltava perquè només deien bajanades. O sigui, el primer net, un frau" Àngel Blanch Picanyol), "No en parlàvem. Jo era la néta de casa i, a casa, tenia vot. Els meus cosins vivien fora i no en parlàvem massa" (Maria Dolors Sala Torras), "Bon dia,
En aquell temps, se'n tenien tants, de néts, que dubt molt que donassin més importància a uns o altres" (Xec Riudavets Cavaller), "Sí. Molta il·lusió" (Àngels Sanas Corcoy).

En el grup "Cultura mallorquina", el 14 de novembre del 2025 plasmaren "Si era nin, festa grossa" (Maria Galmes Mascaro).

Finalment, ma mare, el 14 de novembre del 2025, per telèfon, en relació amb els mots de Maria Galmes Mascaro, em digué que, "Quan naixia una xiqueta, hi havia qui deia 'La mare ja s'ha arreglat una criada'". 

Sobre el paper de la dona i el del marit en casa, recomanem recórrer a rondalles mallorquines recopilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932), a escrits de l'antropòloga Anna Boyé i a l'obra "Europa indígena matrilineal. Los vascos", de l'antropòloga basca Mari Carmen Basterretxea.

Avant les atxes.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.