Matriarcalisme i persones de bon cor i amb sentiment de pertinença a la terra

Hui, entre d'altres coses, he llegit un article de Mari Carmen Basterretxea, una dona nascuda en 1958 i que, en el 2022, tragué un llibre sobre el matriarcalisme basc. Molt sucós, d'eixos que agraeixes haver-los llegits i redactats per persones que els tenen ben posats.

A més, hem rebut un missatge d'una amiga molt generosa, molt oberta, de bon cor, que ha tingut una educació matriarcal i que toca els peus en terra.

Igualment, veiem que sempre hi ha alguns que et fan propostes interessants, amb dos dits de coneixement i que, hores després, empiulem amb el joc de volar un catxirulo. I, així, fas com quan veus que l'estel es podria menar millor i com si es tractàs d'un present, però, simplement, acceptant que, en un terreny més receptiu, acollidor i no fangós, el vent és bo i generós i ens movem en un espai gran i en línia amb moltes persones nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants. I, en acabant, dormim bé.

Per això, al capdavall, he enllaçat amb senzillesa amb unes paraules que m'ha escrit una amiga que, a més de fer l'arbre genealògic del segle XV ençà, té un sentiment de pertinença a la terra i, per descomptat, un nexe amb el matriarcalisme català,... ben fàcil de copsar.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Considere que la comunitat pot més que l'individualisme; la Mare Terra és més forta que el Pare Estat; la màgia, els mites i les utopies, més que la defensa d'una visió de la vida com si no n'hi hagués més; valorar lo natural, la mare i lo fosc, més que les modes, el paternalisme i la idea que tot està clar o de lo il·lustrat; l'interés per lo fosc, més que donar tot per sabut; la igualtat no limitada a lo que dicte lo legal o l'arbitrarietat, més que el nosaltres i les formes plurals que tracten de dur-nos a l'heroisme masculí del príncep blau i dels alliberadors.

Preferesc marcar el compàs de la meua vida amb aquest punt de vista que acull amb bons ulls, com ara, que un científic puga ser creient d'una religió i que, per exemple, les persones i els pobles mantinguen la seua identitat.

En el fons, decidesc i visc en línia amb unes paraules d'una amiga, qui el 19 de juliol del 2022 escrigué a un amic meu de més de noranta anys:

"Jo sóc del poble, del que de debò s'hi sent, del que no té ni romanços, ni històries de cap mena per a trencar aquesta pròpia identitat".

I jo.