Paraules en relació amb els Reis d'Orient, també coneguts com els Reixos

Bon dia de Reis d'Orient, també coneguda per dia dels Reixos, 

A continuació, plasmem unes paraules de Pilar Ortiz De Paz , hui, 6 de gener del 2024, en relació amb comentaris que feien les àvies (o padrines) o bé les mares sobre els Reis d'Orient (també coneguts com els Reixos):

"— I tant!!!! Sobretot, per les festes de Nadal. Recordo que un any em van portar un diploma signat pels tres Reis, en el qual em deien que havia estat molt bona nena i, per tant, em portaven tot el que havia demanat".

Igualment, Nuri Coromina Ferrer ha afegit que "A Torelló(Osona), sempre hem dit els tres Reis de l'Orient. 

A casa els avis paterns, se celebrava només el Tió amb els nets.

Una cançoneta:

'Els tres Reis de l'Orient

porten coses, porten coses.

Els tres Reis de l'Orient

porten coses per la gent'.

Sempre l'hem cantada de petits a casa".

A més, Montserrat Cortadella ens ha plasmat aquestes paraules:

"— Doncs sí: ens feien viure amb molta intensitat. Frase típica: 'Auu, feu bondat que, si no, els REIS no et deixaran res".

A banda, Rosa Rovira ha adduït "Sí. A casa, sí. A pagès, deixàvem un plat a la finestra i ens deixaven alguna rajola de torrons fins que els més petits ens vam assebentar".

En nexe amb aquest comentari, ma mare m'ha dit:

"— Jo me'n recorde que el tio Miguel [, el meu germà major,] que es duia sis anys, em deia 'Mira: jo, esta nit els he vist despenjar-se per una corda com una maroma que havia servit per a despenjar-se pel corral'.

Jo m'ho creia".

Finalment, Lourdes Hernandis ha escrit:

"— Ma uela em contava que, a ella, li portaven una casca caradeta, per dalt redoneta com un rotllo. No hi havia més esdeveniments. 

L'anècdota en la meua familia va ser en l'any 1910. El germa de ma uela tenia la dona eixida de compte, ell va posar una sària en la finestra. Com també era bromista, la gent li deia 'Xe, què esperes molt dels Reis?'. 'Un xiquet', responia. I això tingué: un xiquet".

Agraesc la generositat de les persones esmentades. 

Una frase: "Tira més un pèl de figa que una maroma de barco".

Una forta abraçada.

"Toca el campanari blanc", una cançó de Nadal que ensenyà Agustí Alamán i que m'ha ensenyat ma mare

Ací teniu la lletra de la cançó "Toca el campanari blanc", la qual posí en Facebook el 9 de desembre del 2019:

"TOCA EL CAMPANARI BLANC

Toca el campanari blanc,

anem tots plegats a missa,

toca el campanari blanc,

anem a adorar l'Infant.

I nasqué sense aparat,

en un modest estable,

i nasqué sense aparat,

sense bolquers, bressol, ni draps".

****

Nadala que aprengueren ma mare i la seua germana, quan eren xiquetes. Entre elles i jo, aconseguírem traure la lletra d'aquesta cançó que els ensenyà Agustí Alamán i Rodrigo (compositor, pianista i director de música valencià i promotor de la llengua, 1912-1994, https://memoriavalencianista.cat/biografies/alaman-rodrigo-agusti).

Avant les atxes. 

Una forta abraçada, Bon Nadal, bon any nou i que els Reis d'Orient (també coneguts com "els Reixos") vos siguen molt generosos.

Dones que feien alguna cosa pels altres, per la terra

Paraules de Fina Pujolras, hui, 5 de gener del 2024, en relació amb comentaris sobre fer alguna cosa pel proïsme, per la terra:

"— I tant que ho feien! A pagès, regnava la solidaritat i l'amor a la terra era primordial: no es contaminava res, es tenia el sotabosc ben net, s'adobava la terra amb el fem del bestiar...".

A més, Casimir Romero Garcia ha plasmat "Ho feien".

Finalment, Antonio Bernabeu Pérez ens ha respost amb aquestes paraules:

"— Les meves àvies eren nascudes abans del 1900 i, efectivament, elles eren qui administraven. Els avis treballaven i el sou li'l donaven, a la muller, íntegre. I, si necessitaven, ells, qualsevol cosa, les demanaven a elles: parer i diners.

A casa, els meus pares, van continuar el costum. Ma mare, nascuda al 1925, va admistrar casa i mon pare també donava el sou íntegre".

Agraesc la generositat de les persones esmentades. 

Una frase: "Prendre cartes".

Una forta abraçada, bon any nou i que els Reis d'Orient siguen generosos amb vosaltres.

"Les cobletes noves", nadales i maternitat

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan ix el tema de la maternitat, ací, en relació amb el Nen Jesús i amb el paper de ales dones:

"Les cobletes noves

vos vaig a cantar.

Em pense, senyores,

vos han d'agradar.

Són cobletes noves,

de molta primor, 

sobre el naixement 

del Nostre Senyor 

En temps de Nadal,

fa el dia curtet,

les dones s'infunden 

jugant al burret.

Mig adormiscades,

a la plaça, van:

lo primer que busquen, 

el tros de la carn" (pp. 143-144).

Igualment, copsem que la dona és qui té la darrera paraula. 

Afegirem que, per exemple, usarem "molta finor", en lloc del castellanisme "primor".

Una frase: "Voler pescar nóvio".

Una forta abraçada, Bon Nadal i bon any nou.

"La nit de Matines", recitat de Nadal i maternitat

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan ix el tema de la maternitat, ací, mitjançant un recitat:

"La nit de Matines, 

la Nit de Nadal,

passava un xiquet 

per baix d'un Portal.

Sa mare li deia

'— Fill meu, ¿vols mamar?'.

'— No, senyora mare,

que tinc de cantar 

una cançoneta

de molta primor

que els àngels li canten, 

al Nostre Senyor'.

Allà, en Betlem, prop la muralla, 

un recent nat viu en la palla;

cada ull té com una estrela

i sa boqueta és una perla.

Jo pense dur-li quatre cosetes

i tinc que fer-li quatre festetes:

'— ¡A sonetes!, ¡toca manetes!'

'— ¡Toca-les, tu, que les tens boniquetes!'.

Una matrona, que era sa mare,

s'agenollava dins l'estable.

Àngel, no, dona em pareixia, 

segons la cara viu que tenia.

També allí estava, junt al pessebre,

un home pobre, pobre i alegre.

Que fóra el pare, jo no creia,

segons la cara viu que tenia" (pp. 140-141).

Les formes genuïnes de diferents paraules que hem vist són "Matines" (en l'original, "Maitines"), "haver de" i, per exemple, "molta finor" (aquesta, en lloc del castellanisme "primor"). A banda, usarem "nounat"; i "comare" (o bé, "llevadora"), ja que "matrona" és com es diu en castellà. 

Afegirem que hui, 3 de gener del 2024, he llegit a ma mare (nascuda en 1943) tots els versos. Quant als sis primers, m'ha comentat:

"— Tot eixe tros, em sona (la mitja part de davant) d'haver-lo sentit quan anàvem a escola a Agustí Alamán".

M'eren familiars els mateixos versos que a ma mare, a qui agraesc la seua generositat. 

Una frase: "Tenir bona ploma".

Una forta abraçada, Bon Nadal i bon any nou. 

Nota per als qui consulten Facebook: D'ara en avant, expose en Facebook publicacions per mitjà d'entrades en blogs i en webs que portem, per a facilitar la difusió de l'estudi sobre el matriarcalisme i per a recopilar a partir de qüestions sobre temes per a la recerca.

El meu correu electrònic és flotant.43@gmail.com.

Gràcies. 

"Sant Josep se'n va a la plaça", música i maternitat

Bon dia,

A continuació, plasmem que, en el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan ix el tema de la maternitat:

"Sant Josep se'n va a la plaça 

a comprar un renyonet 

per a que Maria almorze

i faça bona llet" (p. 140).

Conec la versió que diu "per a que la Verge Maria / li faça bona llet", típica en Aldaia (l'Horta de València), on l'aprenguí.

Una frase: "Donar gràcia".

Una forta abraçada, Bon Nadal i bona setmana.

****

Nota: Podeu llegir en Internet i en Twitter un escrit titulat "Facebook aprova que es publiquen vídeos pornogràfics en grups de Facebook sobre llengua i cultura tradicional", del 31 de desembre del 2023.

Pastorets i pastoretes i maternitat

Bon dia de Cap d'Any, 

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan ix el tema de la maternitat:

"— Pastorets i pastoretes,

¿què li porteu, al Jesuset?

— Pebreretes i calcetes,

caroteta i gamboixet" (p. 137).

Aquesta cançó es canta en Aldaia (l'Horta de València) amb una lletra pareguda, en què també apareix la paraula "gamboixet".

Igualment, en copsem una altra de la mateixa corda:

"Al Jesuset de les monges,

quan sa mare l'ha parit

en un pessebre de palla,

¡ai!, ¡quin nen tan polit!" (p. 138).

Una frase: "Fer la tastadeta".

Una forta abraçada, Bon Nadal i bona setmana.

Nota: Podeu llegir en Internet i en Twitter un escrit titulat "Facebook aprova que es publiquen vídeos pornogràfics en grups de Facebook sobre llengua i cultura tradicional", del 31 de desembre del 2023.