Hui hem llegit part d'una rondalla valenciana en què es reflecteix l'arquetip del rei. Així, una rabosa (guineu), en bona part del relat, és qui, amb astúcia, proposa i que, al capdavall, diu què haurà de fer un llop. I ell ho accepta.
Passa que el llop (qui, molt avançat el relat, captem que és mentider, ambiciós, arribista i amb esperit de revenja) volia desfer-se de la dona i conta una mentira molt grossa al rei (qui era de bon cor, prudent i molt obert). Llavors, el monarca escolta ambdues parts i, qui el relatà, plasma una rabosa que convenç el noble.
Igualment, com que el senyor no troba motius per a castigar-la, la declara innocent. I, més encara: ella, per mitjà de la pell del llop (la qual sí que acull el monarca), "salva" l'home..., com en moltes rondalles anteriors a 1932.
Finalment, abans de llegir la decisió del rei, he considerat que jo declararia innocent la guineu.
