Ahir, 29 de desembre del 2024, de vesprada, envií un correu electrònic a Mariona Iribarren Nadal:
"Bon dia, Mariona,
He llegit la pàgina 137 de la tesi, sobre les entrevistes d'Esther Borrell a dones de l'Alt Empordà.
Doncs bé: l'àvia paterna de ma mare nasqué en 1878; la materna, en 1885.
La primera, filla d'un jutge, molts dies (potser, llevat de dissabte i de diumenge) se n'anava amb una bossa mitjana plena de fesols cap a la ciutat de València. I conta ma mare que els venia i que se'n tornava a casa amb els seus dinerets.
Quant a la materna, tenia un xavalet a qui menava perquè fes algunes gestions.
En altres paraules, elles portaven la iniciativa.
A banda, els marits els ho acceptaven.
Igualment, ma mare les defineix en tres paraules: 'Fortalesa i servici' (sic).
En relació amb ma mare (1943), li hauria agradat dur la drogueria dels seus pares (en què ma àvia materna n'era l'emprenedora) (...).
I, tocant les dones, i en generacions diferents, en l'estudi, m'han comentat que les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 eren més felices i més obertes, més servicials i més humanitàries que les nascudes després de la guerra.
Avant les atxes.
Una forta abraçada i Bon Nadal i Venturós Any Nou,
Lluís"
Bon Nadal i Venturós Any Nou.
Nota: La foto és treta de Twitter, després de cercar #folkloristes, i correspon a l'article "Folkloristes. Dones que van protegir la cultura popular". Text: Antoni Serés Aguilar; il·lustracions de Toni Galmés. https://x.com/toniseres/status/1360710214610264064?t=AO7lLn1Y3-YbpKLQalrJAw&s=09.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada