Popular, tret d'una contalla molt vella:
"— Senyora Maria: el cul li se veu.
— Déu que t'ho pague, fill meu".
<<La tia Maria tenia un fill que va estudiar per a rector i que, quan va cantar missa, digué "Jo, en el meu poble, cantaré la missa". És la primera missa que fa un rector.
Allà va anar tot el poble a missa. La dona estava molt pagada, el fill va dir un sermó preciós.
Però això era que la dona estava un poc sorda i, quan acabà la missa i van eixir al carrer, es girà un aire molt fort que li va alçar el brial.
En veure-ho, la gent començà a dir-li:
"— Tia Maria: el cul se li veu".
"— Gràcies, fill meu", responia tota pagada.
I així acaba la història>>.
Lourdes Hernandis.
Un comentari de Tadeo Femenia a Lourdes Hernandis:
"— Lourdes. Mon pare me la contava també molt pareguda a la teua. La resposta que deia mon pare era... 'Gràcies, gràcies, fill meu, tu que en tens un igual que el meu'".
Publicat en el grup "Rescatem paraules de l'oblit" el 12 de febrer del 2018:
https://www.facebook.com/share/p/1BGmLdsBLJ/.
Comentaris que ens feren en el mur el 17 d'octubre del 2025:
"Que el seu siga tan sabut i bonic com el meu" (Ana Maria Soria Vidal), "Aquest el sabia, si fa no fa, semblant. En lloc de girar-se vent, va començar a ploure i es va alçar la falda i les enagües, i les veïnes l'advertien:
'— Senyora Maria: se li veu el cul!'.
'— Gràcies, gràcies'!!!!" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada