Afegiré unes paraules que, el 14 de febrer del 2021, coincidint amb el dia comercial dels enamorats (que no és el mateix que se celebra, i no per motius comercials, sinó, com ara, el 23 d’abril, en el cas de Catalunya, i el 9 d’Octubre, dia de Sant Dionís, en les parelles valencianes que, a més, tenen un alt sentiment de pertinença a la terra), Miquel Vila Barceló plasmà açò en el seu mur de Facebook: “Ben segur que, més de dos, deveu trobar estrany que no digui res del Sant d’avui. Idò, no, no vos vengui de nou.
El que el Sant d’avui sigui patró dels
enamorats, és un invent comercial. Desgraciada la parella que sols avui
celebren el seu amor.
L’amor és una cosa que s’ha de celebrar
365 o 366 dies en l’any. Si no, és com un cossiol que no el reguen: mor
irremissiblement.
No és d’estranyar que hi hagi tants
divorcis, si només celebrau avui el vostre amor.
Això és com el dia del Pare o el de la
Mare: se celebren cada dia de l’any i no un dia en l’any i, quan han mort, cada
instant, posar que els enyores o que els trobes a faltar i potser que n’hi hagi
que sols els anassin a veure un pic a la setmana o al mes.
‘No és t’estim, t’estim’, deia mon pare;
és, cada dia, un tassó d’aigua, en tenir set; un plat amb menjar, en tenir gana;
netedat i els medicaments a l’hora. El demés, rondalles.
L’amor és ben igual, cada dia de l’any,
les vint-i-quatre hores al dia; el demés, rondalles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada