Hui, 15 de maig, dia de la festa de Sant Isidre, parlarem sobre els Sants de la Pedra, Sant Galderic i sobre altres sants que, en terres catalanoparlants, han sigut els patrons (advocats) dels llauradors, dels pagesos i dels hortolans.
Tot ve perquè hui, l'historiador Marc Pons, ha publicat un article en el diari digital "El Nacional" que ha rebut comentaris. Per exemple, Santi Arbós , historiador, li ha escrit:
"— Això no és cert. Sant Isidre, un sant d'origen castellà, certament, ja se celebrava a Catalunya al segle XVII. I Sant Galderic només era popular a la Catalunya septentrional. Com a sants de la pagesia, eren més populars, per exemple, Sant Abdon i Sant Senén, que encara són molt celebrats, fins i tot, al País Valencià".
Li he respost "Efectivament. Vas per bon camí, Santi.
Pot que estigués més estés Sant Galderic en Catalunya i que, fins i tot, estigués vinculat amb estendards de batallons.
Ara bé, Sant Isidre sembla que entra en Catalunya un poc després de ser declarat sant.
Igualment, en el treball que fiu (de més de set-centes pàgines), em trobí amb molts llocs de Catalunya en què sí que eren coneguts els Sants de la Pedra, però no Sant Galderic, ni Sant Medir. I això val per a la Franja de Ponent.
Quant a les Illes Balears, els Sants de la Pedra estan arrelats, per exemple, en Inca.
En lo que era el Regne de València, els protectors dels llauradors, quasi sempre (llevat que ho siga Sant Isidre), són els germans bessons (Abdó i Senent) i Sant Galderic (com també Sant Medir, un altre dels advocats tradicionals de la pagesia catalana) és pràcticament desconegut. Potser no ho siga entre persones versades en el tema o amb una formació més oberta en aquest camp.
I tampoc no és veritat que el general Franco tragués una normativa a mitjan dels anys quaranta del segle XX segons la qual Sant Isidre seria el patró dels llauradors i de "las Hermandades de Labradores y Ganaderos" d'Espanya.
El text oficial no posa res en eixe sentit".
A banda, Maria Garganté Llanes, estudiosa d'art i que, a més, ha tret un llibre sobre religió i festes, li ha afegit aquestes paraules, les quals empiulen amb la recerca que férem:
"— Efectivament, com diu el Santi, Sant Galderic no era el patró de la pagesia catalana. A la major part del país, no sabien qui era.
És un sant rossellonès venerat només a Catalunya nord i part de les comarques septentrionals gironines. Els sants més venerats per la pagesia eren Sant Abdon i Sant Senén i altres patronatges més locals com Sant Magí, Sant Isidori o Sant Medir.
Lo de que Sant Galderic era el patró de la nostra pagesia és un rotllo inventat fa cent anys.
A part, la relíquia de Sant Isidre ja arriba a Barcelona el 1623 i la major part de retaules que se li dediquen a Catalunya són del segle XVll i també se'n constitueixen confraries en aquesta època. El segle XVll fou molt convuls pel que fa a males collites i plagues, i els pagesos d'aquí no li van fer mala cara a un Sant nou 'dedicat al tema'. Devien pensar: 'a veure si aquest funciona...'".
Sobre adoptar un sant per a veure si funcionava, ho poguérem llegir en un article en castellà relatiu a la religiositat popular en els segles XVI i XVII: una època que ho afavoria i en què era molt corrent traure el sant... a veure si plovia.
Una dita que m'escrigué Joan Prió Piñol : "Sant Nin i Sant Non, els Sants de la Pedra són".
Avant les atxes.
Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada