Empremta de l'educació d'àvies (o padrines) i mares nascudes abans de 1920

 

Àvies (o padrines) i mares i què en destacarien en la seua manera d’educar.

Continuant amb el tema de l’educació matriarcal,  el 24 de març del 2023 demaní en Facebook “De les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què en destacaríeu en la manera d’educar? Gràcies”.

Quant a missatges, el 24 de març del 2023 ens comentaren “Fer encenalls amb un ribot. Ho feia amb el meu pare, per fer brases. Paraules i fets oblidats” (Núria Robert Valls). Una dona (ací, Montserrat Carbonell) ens escrigué “Les nostres àvies, les nostres mares, ens cantaven, ens ensenyaven a jugar. Recordo haver après de la meva estimada marona Conxita, la cançó ‘El noi de la mare’. (...) A ma filla, per mi, la meva princesa, Sonia, la hi vaig cantar amb ma mare, les cançons que havia après d’ella i la fèiem al Passeig Marítim, junt amb una filla d’un cosí germà de ma mare. Saltaven a la corda i jugaven tal i com les ensenyàvem”.

En el meu mur, el 24 de març del 2023 posaren “Jo, només donar gràcies per les fortes arrels que hem deixat” (Rosa Adroher Bonet), “A casa l’àvia paterna, Carme, hi havia el costum, a l’hora dels àpats, de fer una bona xerrada entre els quatre germans i això ens ho han transmès a nosaltres.

A casa de la iaia Maria, materna, celebraven el sant i convidaven la família. Ara, a casa, no celebrem el sant, però sí els aniversaris” (Nuri Coromina Ferrer), “Ens van educar amb suavitat, però amb fermesa: sense crits, i càstigs, però parlant, amb consells, i l’exemple” (Rosa Garcia Clotet), “Àvia materna, catalana de Tarragona. Protectora, molt preocupada per les formes, patidora (de les que no deixaven fer gairebé res, pe si de cas no prenguéssim malament) i treballadora infatigable” (Guillem Willy García Veciana), “Ens varen educar amb força i molt d’afecte, tant la mar com l’àvia. Patidores, molt més la mare. No feien falta càstigs, almenys, per a mi. Ho recordo així: tot era a còpia de reflexió. Una frase que recordo i la seva jo l’aplico: ‘A cops de timbal, no es cacen llebres’” (Montserrat Cortadella), “Em van educar amb estima, respectant les persones, la terra i la llengua. A ser educada, dient ‘Bon dia’, ‘Bona tarda’, ‘Gràcies’, a ajupir-me a recollir alguna cosa que havia caigut a una persona gran. A comportar-me a taula, a fer-me el llit de ben petita. Treure i posar la taula. Cap càstig, sempre diàleg” (Natalia Farreras Costa), “En el meu cas, destaco una paciència infinita.. Per altra banda, podria dir que em va fer de mare i he heretat d’ella una parla força rica i un xic diferent de la meva zona, gràcies als seus avantpassats de Puigverd d’Agramunt” (Glòria Fulquet Comas), “La reflexió” (Lourdes Hernandis).

El mateix dia, en el grup “Frases cèlebres i dites en català”, ens plasmaren comentaris molt sucosos: “Bon dia,

El respecte envers a tothom. Veien sempre l’ésser com a persona.

A fer el bé i a anar sempre amb el cor a la mà” (Rosa Rovira), “Amb l’exemple i a anar explicant el que feia, pas a pas (la meva àvia)” (Glòria Reverter).