Música amb dones emprenedores o bé amb molta espenta.
Comencem aquest punt dient que, com ara, en el llibre “De
la marina i muntanya (Folklore)”, del valencià Adolf Salvà i Ballester (1885-1941) i edició a cura de Rafael
Alemany, publicat per l’Institut d’Estudis Juan-Gil Albert junt amb
l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià en 1988, hi ha una cançó en que una velleta
encara es dedica a la venda i, a més, amb molta espenta:
“Una vella més que vella,
més vella que Sant Antoni,
se n’anava pels carrers:
‘-Xiquetes, ¿qui em compra oli?’” (p. 174).
I, per tant, copsem que qui porta els diners
i, alhora, qui paga i es dedica al comerç, és la dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada