"Hom posseeix la tradició"

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos, comentaven que “hom posseeix la tradició”? Gràcies.

Aquestes paraules figuren en el llibre “Arrelats. Les famílies més antigues de la Catalunya”, 2a. edició , publicat en el 2021, quan un home diu “Hom no posseeix la terra, hom posseeix la tradició” (p. 291).

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 19 de setembre del 2025 ens comentaren “Nosaltres érem més lliberals. El mateix ens fèiem amb gent de dretes, que amb anarquistes. La bona gent es troba arreu. I no cal dir que ens agradaven les tradicions. Ara sembla que, segons d’on vénen, no es valoren.

Equivocats o no, una tradició oberta a acollir no fa mal a ningú. La gent ha de ser oberta i respectuosa a la vegada. Ara sembla que la tradició catòlica, s’ha d’arraconar, perquè eren col·laboradors de…, submisos amb segons qui…

Vaja els nostres??? Polítics: manen segons interessos… Hem perdut la mirada de cap a on haviem d’anar” (Maria Dolors Sala Torras), “No” (Anna Babra), “A casa, era la tradició” (Lurdes Gaspar), “No. Això és massa filosòfic per a descriure la meva família” (Angelina Santacana Casals), a qui escriguérem “Si es considera que es posseeix la terra, es pot fer amb ella lo que es vullga i, simbòlicament i tot, amb la dona. Es desaprova el sentiment de pertinença a la terra.

En canvi, les tradicions són el resultat del pas del temps i de la vida en relació amb la terra”, “Tal vegada: no d’aquesta manera, però, en el seu analfabetisme total, mostraven un cert orgull d’haver mantingut les tradicions” (Xec Riudavets Cavaller), “Pas la coneixia, aquesta expressió” (Joan Prió Piñol), a qui enviàrem una foto de la plana en què apareix el comentari; “Sí. Hi estic d’acord: la terra no ens pertany.

La tradició, SÍ!!!” (Rosa Rovira), “Els meus avis i els besavis eren de pagès i les tradicions eren una veneració en família: el recollir del raïm, el raïm, el fer el vi i netejar, el cap ben cuidat, fruites i, en el moment de cada cosa, celebrat en família i amb amics. Tota tradició, amb cants catalans” (Lydia Quera).

Finalment, ma mare, per telèfon, el 19 de setembre del 2025 ens digué que “Molts anys, la gent,… han viscut gràcies a la terra. I, per a ells, en la seua vida, el respecte [cap a la terra la]”. Li afegírem que, per exemple, Rigoberta Menchú comenta que, moltes vegades, quan s’ha de fer alguna reforma que afecta la terra, hi ha la tradició de dir a la Mare Terra que serà ben tractada, que l’ús que en faran li serà beneficiós, que en serà ben compensada.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.