Feien de pare i de mare

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿feien de pare i de mare? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 23 de gener del 2026 ens comentaren "Sí. L'àvia feia el dinar i el sopar" (Lurdes Gaspar), "Abans del 1920, eren els avis. Com que, en general, tenien descendents, tots dos tenien totes les funcions. A més a més, vivien amb els seus pares i amb els germans, especialment, les tietes" (Margarita Pou Marfany), "No, cada un tenia el seu paper. En canvi, ma tia (germana de ma mare), a l'estiu, sí que ens feia de pare i de mare als seus quatre nebots. Havia comprat una barraca a la platja de Moncofa i, com que no tenia fills, ens cuidava a l'estiu, ja que els nostres pares treballaven" (Octavi Font Ten), "No. A casa, tots feien la seva feina" (Roser Canals Costa), "Pel que recordo, a casa, cadascú tenia el seu paper. En tot cas, quan el pare treballava, la mare assolia ambdós papers, però era puntual" (Rosó Garcia Clotet), "Ho desconec" (Xec Riudavets Cavaller), "No. Li demanaves permís a un i et responien 'El que digui l'altre'" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Sí. La meva àvia, amb nou anys, es va haver de fer càrrec del seu pare i dels seus tres germans, en morir la mare. Ma mare era viuda des que jo tenia dos anys" (Angelina Santacana Casals), "Sí. Cada un feia la seva feina" (Àngels Sanas Corcoy), "Sí. La meua iaia, sí: ella manava molt amb els meus germans i amb mi. Ma mare no era la mare; i el pare fa el pare. Respectaven molt els dos" (Carmen Mahiques Mahiques), "En la casa de ma mare, totalment. L'avi Miquel era una bona persona, però la seva vida era la terra, i, quan no, 'El Santgraal' (el bar de la vila), a fer la Butifarra o, davant del Casal, a fer la xerrada amb els altres homes.

Jo no el vaig arribar a conèixer, però ma mare explicava que la meva àvia feia unes hores més per a pagar-li les classes de francès i explicant que 'El pare era molt bon home, però la mare ho havia de fer tot'" (Àngel Blanch Picanyol), "Jo, quan era menuda i els pares acabats de casar,  ma mare era la que portava la casa i l'educació de les filles. Mon pare sempre treballant o dormint, ja que ell s'alçava molt matí i, quan arribava, després de dinar, es gitava una estona" (MCarmen Bañuls), "Sí que ho eren!" (Elisabet Sitges), "La iaia materna em tenia amb ella quatre mesos d'estiu i ella ho feia i desfeia tot: menjar, deures, metge,.... Tooot. Durant quatre mesos (de juny a setembre), ja que, llavors, l'escola començava en octubre" (Montserrat Cortadella), "Mira: el pare era el pare; i la mare era la mare. Cap d'ells es passà el lloc: tot anava a la missa apropiada" (Lydia Quera), "En casa, no. Lluís: de tota manera, la mare era la mare" (Josep Ferrer Ferrer), a qui escriguí "Sí, com en la majoria de les cases, Josep. Una cosina de mon pare m'ha dit algunes vegades 'Tu pensa que les mares tenim nou mesos els xiquets abans de nàixer. I això i el donar mamar i estar amb el xiquet són coses que no s'obliden'", "La meva àvia paterna, d'una família de l'Alt Conflent i del Capcir, crec que va fer també de pare amb els seus dos fills. El seu marit no devia ficar-se gens en l'educació dels fills" (Lucila Grau).

En el meu mur, el 23 de gener del 2026 posaren "En aquella època, tothom sabia ben clar quin era el seu paper" (Conxeta Fortesa).

Finalment, ma mare, el 23 de gener del 2026, per telèfon, em digué "M'encisa quan veig un pare amb un xiquet de poc de temps en braços". Llavors, li comentí que, en moltes rondalles, hi ha el pare que fa unes funcions educatives que lliguen amb lo maternal i que, com indica l'antropòloga Mari Carmen Basterretxea, també és prou habitual en la cultura basca: "La masculinitat basca manifesta que la cura i la protecció dels seus són valors de gran rellevància, impregnades de generositat i de respecte (...) arraïlades en el model matrilineal" (p. 97 del llibre "Europa indígena matrilineal. Los vascos"). Per exemple, en la catalana, quan els fills, en passar a l'adolescència, volen fer món: ell els fa la benedicció (que els vaja bé) i els dóna uns consells o, simplement, els ho aprova.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.