El papa Lleó XI, el català en Catalunya i el "per si els clients"

 Bon dia,

<<La vida nacional no arribà a ser principi de dissolució dels Pobles fins que no començà a ser aprofitada com a mitjà de finalitats polítiques; és a dir, fins que l’Estat dominador i centralista no va fer de la nacionalitat la base de la seua força d’expansió. Nasqué aleshores l’Estat nacionalista, germen de rivalitats i incentiu de discòrdies>>.

Pius XII, Radiomissatge de Nadal de 1954. Traducció feta per Pere Riutort  Mestre (1935-2021) i plasmada en el seu document «L’ús de la llengua vernacla en les diòcesis de la província eclesiàstica valentina -País Valencià, Illes Balears-«, editat en 1973.

 

En la web del Vaticà, hi ha versió en italià, l’original, però no ha estat traduïda al castellà, fet que no sembla casual: http://www.vatican.va/content/pius-xii/it/speeches/1954/documents/hf_p-xii_spe_19541224_ego-declinabo.html

Tot seguit, exposem el text en italià, la llengua de partida: <<La vita nazionale non divenne un principio di dissoluzione della comunità dei popoli, che quando cominciò ad essere sfruttata come mezzo per fini politici; quando, cioè, lo Stato dominatore e accentratore, fece della nazionalità la base della sua forza di espansione. Ecco allora lo Stato nazionalistico, germe di rivalità e fomite di discordie>>.

 

 

 

*Sobre el papa actual i la llengua catalana*

1. Se sap que el seu joc preferit és el tenis.

2. Per tant, és capaç de prendre la decisió quan ja siga el dia de l’acte religiós.

3. Se sap que és favorable a Palestina, com també ho era l’anterior. En setembre del 2017, alts càrrecs palestins estaven a favor de la política del govern espanyol respecte de la independència de Catalunya i del referèndum: https://www.lavanguardia.com/politica/20171030/432492875449/palestina-apoya-una-espana-fuerte-y-unida-y-apuesta-por-el-dialogo.html

5. Tenint present els punts 3. i 4., hi ha moltíssimes possibilitats que faça com el papa anterior, quan ja era en Catalunya: usar el castellà.

6. Cal recordar que, per exemple, Hilari Raguer, en haver estat elegit el papa Francesc, pensava que el pontífex es posaria de part del dret a l’autodeterminació de Catalunya i de la independència.

7. Sempre hi ha la justificació «És que, si no, hi perdríem clients».

Quan finirà, molts li diran un «Buen rollo, tío, buen rollo». 

 

Nota: Hui, 4 de juny del 2026, he pogut llegir aquest article, amb paraules del papa durant la primera entrevista que li feren, publicada en setembre de l’any passat.

Se’l defineix com un ciutadà del món (fet molt en línia amb el tarannà elitista) i ell reflecteix una preferència per lo místic, per «anar pel món» (desarrelament de la terra), per les màximes autoritats eclesiàstiques i, com ara, diu que ell és de tots els equips: https://www.omnesmag.com/actualidad/primera-entrevista-leon-xiv-pistas-pontificado