Sobre les figueres

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què vos deien sobre les figueres? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 28 d'agost del 2026 i posteriorment comentaren "A mi, res" (Àngels Sanas Corcoy), "Res" (Lurdes Gaspar), "En aquell temps, a Menorca, les figues eren un aliment important no sols com a fruita. Se solien menjar fresques acompanyant una sopa de sofrit anomenada 'oliaigua'. També eren importants les figues seques i el pa de figa. Respecte de les figueres, no record que en parlassin" (Xec Riudavets Cavaller), "Només sé que, a la meva mare, l'agradaven molt les figues. El meu pare deia que les arrels de la figuera poden perjudicar els murs" (M Pilar Fillat Bafalluy),a qui responguérem que "És un arbre que apareix en moltes rondalles.

Quant al comentari de ton pare, és cert", "Que dormir sota una figuera era perillós, per si et queia la llet de la fulla" (Octavi Font Ten), "Una expressió de la iaia, fent referència a situacions diferents: 'Això són figues d'un altre paner'" (Montserrat Cortadella), "A casa, es comentava que les figueres donaven frescor perquè no deixaven passar el foc del sol, que no calia cuidar-les: elles soles ho feien i ens estimaven a tots" (Lydia Quera), "No recordo res sobre això" (Roser Canals Costa), "Sí; de les diversitats: coll de dama (de dues classes), del gra negre. I algunes que en fan, per exemple, les figues de flor; i altres, no" (Àngels Benaiges Martí), "Sobre les figueres, no recordo que hi diguessin res, només que les figues són bones" (Rosó Garcia Clotet), "Que és un arbre que, quan té figues madures, hi ha moltes abelles, mosques i molts animalets... És un arbre que, si t'arrimes molt a ell, després et pica el cos. Que la llet de la figa era bona per al mal d'oïda..." (Carmen Mahiques Mahiques). Altrament, Maria Dolors Sala Torras ens afegí "Ostres. La web 'Malandia', molt interessant. Rondalla i realitat. Un estudi molt complet i entenedor dels costums i de cultura de la nostra terra".

En el meu mur, el 28 d'agost del 2026 posaren "Caiguda de figuera, la mort tot darrere" (Montserrat Junqué Plaja).

En el grup "Paraules, refranys, cançons, rondalles i cultura popular dels nostres avis" , el 28 d'agost del 2025 adduïren "Jo, el que he sentit a dir, quan una persona és despistada, 'Sembla que baixis de la figuera'" (David Gavaldà Guivernau).

En el grup "Rescatem paraules de l'oblit", el 28 d'agost del 2026 ens amollaren "Mon avi deia que la figuera no es rega mai.

'Una uela es va sentar

al cimal d'una figuera.

Van caure totes les figues

i, la seua, la primera'" (Jose V. Sanchis Pastor).

En Twitter, el 28 d'agost del 2026 afegiren "'El foc de figuera fa bon brossat', 'A la primavera, cames de figuera', 'Alt com una figuera'. Que una caiguda de la figuera és mortal.

Quasi tot ho podeu trobar a 'Paremiologia catalana comparada digital'" (l'oucomballa 1-O), "Que una caiguda de la figuera és mortal" (Montserratp), "Que són molt perilloses, si t'hi enfiles, perquè les branques són traïdores" (Cal Sojorn).

Finalment, ma mare, sobre aquesta consideració i sobre unes altres que ens havíem escrit, el 28 d'agost del 2026, per telèfon, m'explicava que es devia al fet que no són branques fortes. Igualment, ens adduí que, "En el camp i en l'Horta valenciana, qui tenia una figuera fantàstica era Paco 'el de Xest'.

En la capella de la comunió de l'església de l'Assumpció d'Alaquàs, molt anys arrere, hi havia una figuera en el corral i, com que alçava el sòl, l'hagueren de llevar". Paco "el de Xest" és un cosí de mon pare, dedicat al camp durant molts anys. A més, ens agregà que, en Xirivella (vila de l'Horta de València), era típica la "Festa de les figues".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.