divendres, 31 de maig del 2024

Educació i empremta d'avies i mares nascudes abans de 1920

 

El 24 de març del 2023, en el grup “Frases cèlebres i dites en català”, ens plasmaren aquestes paraules: “Bon dia,

El respecte envers a tothom. Veien sempre l’ésser com a persona.

A fer el bé i a anar sempre amb el cor a la mà” (Rosa Rovira), “Amb l’exemple i a anar explicant el que feia, pas a pas (la meva àvia)” (Glòria Reverter), a qui escriguí “La didàctica és molt important en l’educació com també, per exemple, en l’ensenyament”; “Sempre: sempre el respecte i la bona educació. Aquest és el puntal del que em van inculcar. I també fer la feia i, després, ja pots anar a jugar. Per sort, no em van obligar a ser el que no vull ser” (Joaquina Viñals), “La tolerància” (Xavier Castells Fontboté), “El gran valor que recordo de els meves àvies (una, nascuda el 1894; i, l’altra, nascuda el 1906), és l’aguant davant les contrarietats. Aguantar lo que toqui, sense la queixa infantiloide que tenim avui.

Jo sóc professora de secundària. Us poso un exemple. Els dic, als meus alumnes, que no m’agraden les verdures. I ells, escandalitzats, em diuen: ‘Uala!, profe: no menges verdures?’. I els responc: ‘He dit que no m’agraden, no que no en mengi. En menjo cada dia, i moltes, encara que no em vinguin de gust’.

Així ens van educar: toca fer això. No et demano que et vingui de gust, només et demano que ho facis. I punt” (Montse Roset), “La meva àvia. Seriosa i molt treballadora. La recordo amb la màquina de cosir (la roba que portaven les meves dues tietes i la mare, sempre l’havia feta ella). Educada amb els valors del compromís i de l’esforç, en un temps que viure era sobreviure i en què, de la ‘felicitat’, ni se’n parlava. Havien passat una guerra i havien mort dos fills.

Admirable la meva àvia Va passar el temps i vaig comprendre el perquè d’aquella tristesa.

Era forta i valenta, intel·ligent i culta (llegia el diari) i estava al corrent de tot. Jo vivia. Estava molt a cals avis. Hi vaig ser molt feliç amb ells” (Dolors Cruells Torelló), “Per a començar, als vis, els havíem de dir de ‘vostè’, nosaltres i els propis de fills.

‘Culte’ al treball, des de casa, fins a la feina. L’oci, entès com estar sense fer res, no era una opció. Respecte absolut per tothom. Totes les regles d’urbanitat possibles: ‘Els nens no parlen mentres ho fan els adults’, ‘A casa de les visites, no s’agafa més que una galeta’, ‘No es llancen papers, ni res al carrer’... Cura amb tots els estris de la casa (havien de ser per a tota la vida), etc..

Treballar, estudiar i tenis pocs fills (l’àvia ho tenia clar), treien l’obrer de la misèria” (Marina Boadas), “De la meva àvia, nascuda el 1894, recordo que m’ensenyava el respecte cap a la gent gran, escoltar i aprendre d’ells, perquè eren savis i havien viscut molt.

Treballar i que, tot el que es posava a la taula, era bo per a menjar i el plat havia de quedar ben net. Aprofitar les coses, sortir al carrer al capvespre, a prendre la fresca amb tots els veïns. I si, a algú, li feia falta alguna cosa, donar-li” (Venus Ona).

dimecres, 29 de maig del 2024

Empremta de l'educació d'àvies (o padrines) i mares nascudes abans de 1920

 

Àvies (o padrines) i mares i què en destacarien en la seua manera d’educar.

Continuant amb el tema de l’educació matriarcal,  el 24 de març del 2023 demaní en Facebook “De les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què en destacaríeu en la manera d’educar? Gràcies”.

Quant a missatges, el 24 de març del 2023 ens comentaren “Fer encenalls amb un ribot. Ho feia amb el meu pare, per fer brases. Paraules i fets oblidats” (Núria Robert Valls). Una dona (ací, Montserrat Carbonell) ens escrigué “Les nostres àvies, les nostres mares, ens cantaven, ens ensenyaven a jugar. Recordo haver après de la meva estimada marona Conxita, la cançó ‘El noi de la mare’. (...) A ma filla, per mi, la meva princesa, Sonia, la hi vaig cantar amb ma mare, les cançons que havia après d’ella i la fèiem al Passeig Marítim, junt amb una filla d’un cosí germà de ma mare. Saltaven a la corda i jugaven tal i com les ensenyàvem”.

En el meu mur, el 24 de març del 2023 posaren “Jo, només donar gràcies per les fortes arrels que hem deixat” (Rosa Adroher Bonet), “A casa l’àvia paterna, Carme, hi havia el costum, a l’hora dels àpats, de fer una bona xerrada entre els quatre germans i això ens ho han transmès a nosaltres.

A casa de la iaia Maria, materna, celebraven el sant i convidaven la família. Ara, a casa, no celebrem el sant, però sí els aniversaris” (Nuri Coromina Ferrer), “Ens van educar amb suavitat, però amb fermesa: sense crits, i càstigs, però parlant, amb consells, i l’exemple” (Rosa Garcia Clotet), “Àvia materna, catalana de Tarragona. Protectora, molt preocupada per les formes, patidora (de les que no deixaven fer gairebé res, pe si de cas no prenguéssim malament) i treballadora infatigable” (Guillem Willy García Veciana), “Ens varen educar amb força i molt d’afecte, tant la mar com l’àvia. Patidores, molt més la mare. No feien falta càstigs, almenys, per a mi. Ho recordo així: tot era a còpia de reflexió. Una frase que recordo i la seva jo l’aplico: ‘A cops de timbal, no es cacen llebres’” (Montserrat Cortadella), “Em van educar amb estima, respectant les persones, la terra i la llengua. A ser educada, dient ‘Bon dia’, ‘Bona tarda’, ‘Gràcies’, a ajupir-me a recollir alguna cosa que havia caigut a una persona gran. A comportar-me a taula, a fer-me el llit de ben petita. Treure i posar la taula. Cap càstig, sempre diàleg” (Natalia Farreras Costa), “En el meu cas, destaco una paciència infinita.. Per altra banda, podria dir que em va fer de mare i he heretat d’ella una parla força rica i un xic diferent de la meva zona, gràcies als seus avantpassats de Puigverd d’Agramunt” (Glòria Fulquet Comas), “La reflexió” (Lourdes Hernandis).

El mateix dia, en el grup “Frases cèlebres i dites en català”, ens plasmaren comentaris molt sucosos: “Bon dia,

El respecte envers a tothom. Veien sempre l’ésser com a persona.

A fer el bé i a anar sempre amb el cor a la mà” (Rosa Rovira), “Amb l’exemple i a anar explicant el que feia, pas a pas (la meva àvia)” (Glòria Reverter).

 

 

 

dimecres, 15 de maig del 2024

Sant Isidre, els Sants de la Pedra (Abdó i Senent) i Sant Galderic

Hui, 15 de maig, dia de la festa de Sant Isidre, parlarem sobre els Sants de la Pedra, Sant Galderic i sobre altres sants que, en terres catalanoparlants, han sigut els patrons (advocats) dels llauradors, dels pagesos i dels hortolans.

Tot ve perquè hui, l'historiador Marc Pons, ha publicat un article en el diari digital "El Nacional" que ha rebut comentaris. Per exemple, Santi Arbós , historiador, li ha escrit:

"— Això no és cert. Sant Isidre, un sant d'origen castellà, certament, ja se celebrava a Catalunya al segle XVII. I Sant Galderic només era popular a la Catalunya septentrional. Com a sants de la pagesia, eren més populars, per exemple, Sant Abdon i Sant Senén, que encara són molt celebrats, fins i tot, al País Valencià".

Li he respost "Efectivament. Vas per bon camí, Santi.

Pot que estigués més estés Sant Galderic en Catalunya i que, fins i tot, estigués vinculat amb estendards de batallons. 

Ara bé, Sant Isidre sembla que entra en Catalunya un poc després de ser declarat sant. 

Igualment, en el treball que fiu (de més de set-centes pàgines), em trobí amb molts llocs de Catalunya en què sí que eren coneguts els Sants de la Pedra, però no Sant Galderic, ni Sant Medir. I això val per a la Franja de Ponent. 

Quant a les Illes Balears, els Sants de la Pedra estan arrelats, per exemple, en Inca.

En lo que era el Regne de València, els protectors dels llauradors, quasi sempre (llevat que ho siga Sant Isidre), són els germans bessons (Abdó i Senent) i Sant Galderic (com també Sant Medir, un altre dels advocats tradicionals de la pagesia catalana) és pràcticament desconegut. Potser no ho siga entre persones versades en el tema o amb una formació més oberta en aquest camp.

I tampoc no és veritat que el general Franco tragués una normativa a mitjan dels anys quaranta del segle XX segons la qual Sant Isidre seria el patró dels llauradors i de "las Hermandades de Labradores y Ganaderos" d'Espanya.

El text oficial no posa res en eixe sentit".

A banda, Maria Garganté Llanes, estudiosa d'art i que, a més, ha tret un llibre sobre religió i festes, li ha afegit aquestes paraules, les quals empiulen amb la recerca que férem:

"— Efectivament, com diu el Santi, Sant Galderic no era el patró de la pagesia catalana. A la major part del país, no sabien qui era. 

És un sant rossellonès venerat només a Catalunya nord i part de les comarques septentrionals gironines. Els sants més venerats per la pagesia eren Sant Abdon i Sant Senén i altres patronatges més locals com Sant Magí, Sant Isidori o Sant Medir. 

Lo de que Sant Galderic era el patró de la nostra pagesia és un rotllo inventat fa cent anys. 

A part, la relíquia de Sant Isidre ja arriba a Barcelona el 1623 i la major part de retaules que se li dediquen a Catalunya són del segle XVll i també se'n constitueixen confraries en aquesta època. El segle XVll fou molt convuls pel que fa a males collites i plagues, i els pagesos d'aquí no li van fer mala cara a un Sant nou 'dedicat al tema'. Devien pensar: 'a veure si aquest funciona...'".

Sobre adoptar un sant per a veure si funcionava, ho poguérem llegir en un article en castellà relatiu a la religiositat popular en els segles XVI i XVII: una època que ho afavoria i en què era molt corrent traure el sant... a veure si plovia.

Una dita que m'escrigué Joan Prió Piñol : "Sant Nin i Sant Non, els Sants de la Pedra són".

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

dilluns, 13 de maig del 2024

Escoltar-nos els uns als altres i veure

"Escoltar-nos" (sic) els uns als altres, no sols veure.

Bon dia,

Porte uns quants grups de Facebook que havien restat tancats i en què ningú no els menava. 

Un dia, Facebook m'oferí la possibilitat de fer-me'n càrrec, encara que només ho fes una persona. I acceptí l'oferiment. En sóc l'únic que pot triar si es publica (o no) un post.

Afegirem que les publicacions que tenen a veure amb els temes del grup, compten amb la meua aprovació. I en són quasi totes.

Un exemple: de fa uns mesos ençà, en u d'aquests grups, he acceptat publicacions favorables a ERC, a Junts, a la CUP, a altres partits catalans en el Parlament de Catalunya i, àdhuc, a Aliança Catalana. No sols els que van més en línia amb el meu parer.

El motiu: perquè considerem que així és més fàcil conéixer més la realitat que, per altres mitjans, es pretendria que romangués silenciada i que, de pas, fas possible que cada u puga tenir més formació i lo que es sol dir criteri propi. I, per descomptat, perquè preferesc ser tolerant i estar obert als altres, com quan vole un catxirulo.

Finalment, diré que, així, afavorim l'esperit comunitari, el de barri, l'estima per la terra i estar en contacte amb la terra on vivim.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bona setmana.

diumenge, 12 de maig del 2024

"A la dona, ningú li passa la mà per davant del nas", comentaris d'una catalana sobre aquest refrany

Paraules de Ramona Ibarra, hui, 12 de maig del 2024, en relació amb el refrany "A la dona, ningú no li passa la mà per davant del nas":

"— Aquesta dita que dius, la deia la meva mare: 'A la dona, ningú li passa la mà per davant del nas'.

Això ho deia la meva mare i, és clar que sí, és clar que, a casa meva, totes eren matriarcals. Tu pots estar ben segur. Jo també ho sóc, de matriarcal: prenc les meves determinacions per a fer la meva vida i tot. Només faltaria això! Naturalment que sí: les àvies, les mares, les tietes. Totes. Totes eren matriarcals: t'ho puc assegurar.

Sí, sí. La meva mare va néixer tres anys més tard [, el 1923], però la meva àvia Ramona va néixer abans [ del 1920]; la meva àvia Lluïsa, també va néixer abans i vaig tenir contacte amb totes dues.

(...) A casa meva, eren matriarcals totalment: totalment, Lluís. T'ho puc bendir, t'ho puc assegurar. En tots els aspectes: perquè van ser elles les que van portar al front la vida de casa meva. La meva mare i la meva àvia són les que es van tirar a guanyar la vida al carrer: vinga, a portar un quiosc, a portar una parada, a vendre joguines al carrer, a obrir una botiga de queviures...

Vull dir: que sempre van pencar,...I a cuidar l'avi Manel, que estava malalt. (...).

I sí. La mare ho deia: 'A la dona, ningú li passa la mà per davant del nas'".

Agraesc la generositat de Ramona Ibarra.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

dimarts, 7 de maig del 2024

L'arquetip del rei, un tema molt en nexe amb el simbolisme en rondalles tradicionals en llengua catalana

** L'ARQUETIP DEL REI. Un tema molt en nexe amb el simbolisme en rondalles en llengua catalana**


Ahir, entre d'altres coses, viu una qüestió d'Isabel Inés Aranda en relació amb l'arquetip del rei. Afegiré que la paraula "arquetip" té molt a veure amb "(el) model". Llavors, quan em demanà sobre el rei (personatge que eixia en una de les rondalles del dia), li escriguí sobre aquest tema, de què parlarem tot seguit:

"Si consultes en una biblioteca o en Internet, és fàcil que trobes alguna referència en relació amb el tema.

Evidentment, lo que, en aquest article (https://www.estrategiadelaseduccion.com/2012/04/la-esencia-de-la-masculinidad-parte-9-el-arquetipo-del-rey/), fa referència a la masculinitat, és vàlid per a moltes figures femenines que apareixen en rondalles en llengua catalana: reines, princeses, mares que fan el paper d'educadores...

Pensem que, per exemple, una mestra, una monitora, una educadora, una directora... representen la màxima autoritat, encara que siga en un ambient reduït i no precisament polític.

En casa, en una escola, en un grup juvenil, en un orfeó, en una associació...".

De xiquets, hi ha un joc (o bé un personatge, molt sovint, literari o fruit de generacions i generacions, pel qual ens interessem més) o bé, com ara, una activitat de lleure, amb què, molts anys després, encara ens sentim "acompanyats". En el meu cas, era 1) volar un catxirulo (estel), i encara ho és, com a joc preferit, 2) la figura del rei en els contes i 3) jugar amb una cuina.

Com podem veure, en tots tres, cada u de nosaltres és qui governa. I, tocant això, si llegim rondalles tradicionals en llengua catalana, captem, per exemple, aquests trets:

* Es considera positiu que el cap (d'estat, d'un territori més xicotet o d'una casa) siga una persona molt oberta, de bon cor, que afavoresca les relacions entre els súbdits (ciutadans, fills o membres associats) i qui comanda i, igualment, entre ell i els altres;

* el sentit de la justícia i tractar de fer el bé empiula amb bones collites, amb prosperitat, amb noces, amb el naixement de fills i amb absència d'enfrontaments en el territori,

* escoltar els altres es considera positiu, sempre que, a més, no es faça amb intenció de fer mal després,

* el rei (pot ser una dona, una mare, una princesa, una comtessa, etc.), no menysprea els xiquets, ni els jóvens, ni els novells, ni els ancians, ni les dones, ni els que són motiu de marginació, etc., sinó que, fins i tot, els protegeix: relats en què els pares d'un jovenet que es casarà amb la princesa passen a viure en la cort (per decisió reial o, àdhuc, del minyó).

* Com a exemple real, hi ha unes paraules del rei Jaume I en el seu testament: "Amar i protegir totes les persones i el poble; fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts" (1276).

Avant les atxes.

Una forta abraçada.



diumenge, 5 de maig del 2024

"Les Mares i els Pares fan festa cada dia", escrit d'un amic mallorquí

El 5 de maig del 2019, un amic mallorquí escrivia:

"Avui és (o diuen que és) el dia de la Mare. 

No. Avui no és el dia de la Mare: avui els comerços celebren aquesta festa consumista de regals que Ells han inventat per tal de fer un duro. 

Quin fill hi ha que sols pensa amb la seva mare un dia com avui? Aquest no és digne de ser anomenat fill.

Les Mares i els Pares fan festa cada dia, els hem de recordar cada dia i els hem d'estimar cada segon, que un dia no els tindrem i serà el perdemés dur flors al lloc on Ells reposaran. El meu pare sempre en deia: 'Un tassó d'aigua en tenir set i un plat de menjar en tenir gana: un bon servici quan un està malalt. I lo demés son rondalles'. 

Una besada a totes les mares del món".

Li he respost:

"— Totalment d'acord, Joan [ el nom és fictici] i bon dia,

Al meu coneixement, és un invent comercial que procedeix del fet que, tradicionalment i culturalment, el mes de maig està vinculat amb les flors, amb la figura de la mare (perquè ella aporta la vida en la infantesa, època biològica en nexe amb la primavera). I maig s'inclou en la primavera.

A banda, tractant a partir de lo matriarcalista, lo femení està molt més relacionat amb lo fosc i, per consegüent, amb la tardor i amb l'hivern"

Una frase: "Dir les veritats".

Una forta abraçada.