Bon dia, Josep (*),
Recorde, de xiquet (nasquí en 1971), la cançó esmentada ["Vull ser lliure"]. I sí: efectivament, hi havia més esperit de llibertat o, si més no, bona part de la gent pareixia que el demanava i que l'atorgava.
Et posaré uns exemples de persones que, no sols l'afavorien, sinó que m'han deixat empremta.
a) En el segon curs escolar (1978/1979), amb set o huit anys, jo ja volia aprendre a escriure (i escriure) en valencià. La mestra, valencianoparlant, feia les classes en castellà. Mai no em desautoritzà que jo tractàs d'escriure en la llengua vernacla en classe. Mai. Ma mare comenta que era una dona molt cristiana i molt oberta. Tindria uns trenta-cinc o quaranta anys.
En l'institut, dos mestres d'Ètica, sobretot, el del primer any (perquè la classe estava més dividida). Molt obert, possiblement, votant del PSOE o d'EU i, quasi segur, agnòstic. En classe, érem uns díhuit alumnes. Dos n'érem creients i, u dels dos, de dretes i anticatalanista; jo, d'esquerres. La resta dels alumnes, d'esquerres. I els tres repetidors, el curs anterior havien tingut un estil diferent de fer-lo: per mitjà de faules.
Aquell mestre fou molt tolerant amb tots. Acceptà un llibre de l'editorial "Vida Nueva" o de la mateixa corda (cristià) que em passà mon pare. I el llegí. En l'aula, no hi havia un tema: el tema sorgia entre tots. I, al capdavall, féiem una redacció. No hi hagué cap examen. Això sí: molta llibertat i molta tolerància (també tinguérem classes amb faules).
En Magisteri (1991-1994), molts mestres ens concedien molta llibertat i, a més, ens feien veure que, respectant cada u de nosaltres el proïsme, el resultat podia ser molt beneficiós per a la gran majoria de la classe.
En els cursos 2002/2004, un tecles i jo (membres d'una coordinadora ecologista veïnal d'Aldaia i d'Alaquàs, CEVA), féiem un programa de ràdio. Jo, als membres de la coordinadora, proposí el nom "Espai Obert". I així fou. I, com ara, amb l'estudi sobre el matriarcalisme, mai no tractàrem d'imposar, sinó, com quan voles el catxirulo, estar atent a les emocions, als sentiments, als pensaments dels altres, als seus punts de vista. I, per això, ens sentíem lliures en aquella emissora local i municipal. No miràvem de dalt a baix els treballadors de l'Ajuntament i, a més, captàvem que ells estaven més limitats que nosaltres (la paga i lo que els deien que havien de dir).
Afegiré que, aleshores com també en el 2015 (en la tardor, amb la política de Compromís i Equo de cara a les eleccions legislatives de desembre), però amb membres d'Esquerra Unida, poguérem veure que, sovint, els partits que més es qualifiquen d'esquerres, són els que consideren que els seus germans (en el 2002-2004, els ecologistes d'Aldaia i la coordinadora veïnal) els fan la competència i, més d'una vegada, adopten una política recta.
Finalment, et diré que u dels èxits de l'estudi sobre el matriarcalisme és que, com que no censures els qui no pensen com tu i, a més, també inclous el seu parer, no et poden qualificar de tendenciós, ni de ser més recte que una vara, ni de dictador. Només no hem inclòs insults, comentaris clarament despectius o de menyspreu cap als altres. ¿Saps qui són els qui es senten més incòmodes? Els qui formen part de partits polítics, d'ajuntaments, d'organitzacions feministes o antisistema, etc., perquè, com em digueres en el 2014, són dels qui es posen la visera. I, com més cap a principis dels anys quaranta (o més vells), més democràtics, més bona empatia i més oberts. I una llibertat no entesa en el sentit de les cultures patriarcals, sinó com tu m'has escrit, algunes vegades, sobre la colla i la valenciana. Igualet, igualet: i molt reflectit en poemes de persones que ara tindrien cent anys o que viuen i amb un gran sentiment de pertinença a la terra i, per exemple, d'esperit de barri i que aproven la maternitat i no, per contra, la lloança al pare (Estat), ni al racionalisme del segle XVIII i il·lustrat, ni al desarrelament (com ara, de l'anarquisme i de l'Església institucionalitzada).
Per a les eleccions generals del 2015, Compromís no féu un pacte amb Equo resultant de la votació dels afiliats dels tres partits que integraven Compromís, sinó "per estaments" de manera que el partit minoritari que encapçalava Mónica Oltra no fos u dels perdedors junt amb els partidaris que li donaven suport (per exemple, Joan Baldoví).
Quant a la llibertat, com ara, en grups de Facebook, hi ha prou tendència a ocultar (o a excloure) entrades ("posts") que no segueixen la línia de partits polítics que trauen molts vots o que tenen representació en les Corts Valencianes: sobre humor eròtic en cançons tradicionals en llengua catalana, sobre el mite de l'androgin, sobre la mort i, per exemple, sobre Catalunya (en el cas de grups de poblacions valencianes).
Avant les atxes.
Una forta abraçada i bona setmana.
(*) El nom és fictici. L'escrit, de hui, 17 de juny del 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada