Paraules escrites el 26 d'abril del 2018 i amb què estic totalment d'acord, sobretot, com a resultat de l'estudi sobre el matriarcalisme.
<<Arrelar, allarar, sentir-nos integrats en el present i amb fe en el demà i que siguem vivint amb optimisme, "instal·lar-nos" creativament, crec que és molt esperançador i que humanitza més la nostra vida.
Igualment, també hi contribueix romandre receptius a la creació d'una xarxa d'amics i de persones de bon cor, fins i tot, per exemple, mitjançant Internet, per telèfon, per carta, etc.
¿No és la comunicació un camí, un fil (com el del telèfon de paret o el de joguet), a través del qual escoltem l'altre i afavorim una vida més oberta, com quan la cultura de vida era, majoritàriament, agrària i, per tant, matriarcalista, és a dir, abans de la introducció i, sobretot, del triomf del capitalisme, com així ho manifesten estudis etnològics i de la branca d'humanes?
Crec que no és la racionalització lo que ens fa més pràctics i persones amb una sensibilitat saludable, sinó la creativitat, ja que implica, des d'un primer moment, donar i rebre, com quan raonem i escoltem al llarg d'una conversa entre dues persones (o més), que ho fan amb bones intencions>>.
Nota: Agraesc la generositat de Rosa Rovira, qui m'ha enviat aquest llibre de poesia, "Camins del Record", de Teresa Bertran Tolosa, amb pròleg de Jordi Pàmias i publicat per Pagès editors en 1996.
L'autora havia nascut en Guissona (comarca de la Segarra) en 1920, "en una família d'agricultors".
Finalment, direm que és molt sucós, ja que reflecteix molt el matriarcalisme i el sentiment de pertinença a la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada