Bon dia,
Hui hem cercat "porcojonismo" en Internet i el seu suposat equivalent (si més no, lingüístic, que no cultural), per veure fins a quin punt reflecteixen lo patriarcal en ambdues cosmovisions: en la vinculada amb el castellà i, en acabant, en la llengua catalana.
Heus ací els resultats:
1) Hi ha un fum de pàgines en castellà amb "porcojonismo",
2) la presència del seu suposat equivalent cultural és puntual en Internet hui, 13 d'agost del 2024, fins i tot, en entrades pròximes al 2000 o bé al 2010: només sis.
3) A més, aquests préstecs lingüístics els trobem, sovint, entre cometes i, així, es reflecteix que no és propi del matriarcalisme català.
Tot seguit, un exemple real i en relació amb el País Valencià. En la tardor del 2015, se celebrarien eleccions generals espanyoles i, en la coalició Compromís (formada per tres partits valencians), es forçà els afiliats de cada una de les tres branques a acceptar la decisió dels representants en cap: el resultat final seria per estaments.
Afegirem que, com que els manaires sabien que la votació eixiria dos a u (encara que, en la formació majoritària, fossen contraris al pacte), tots haurien de passar per l'adreçador i, així, venceria la que volien aquests polítics.
Aquest fet és un exemple d'adhesió a lo patriarcal, al "porcojonimo" castellà, quasi inexistent en rondalles tradicionals en llengua catalana.
Avant les atxes.
Una dita: "Prometre la paraula".
Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada