El 3 d'agost del 2024, Contxi Enjuanes Carrera ens adduí aquestes paraules, molt interessants i en línia amb el matriarcalisme:
"— Els meus padrins eren molt diferents. El matern es va casar amb una cosina llunyana. Abans, a pagès, es feia molt.
El padrí era un home culte, treballador i bon home. La padrina no sabia llegir; ella feia les tasques de la casa. Va criar els cinc fills, mentres el padrí, ja instal·lats a Lleida, treballava. Però, en fer-se grans, els fills van anar-se'n de casa i la padrina va caure malalta: Alzheimer.
Des d'aquell moment, el padrí es va fer càrrec de totes les tasques de la casa: ell cuinava, anava a comprar, tenia cura de la padrina i de tots els seus néts i nétes. Només jo tenia permís per cuidar-la, quan ell havia de trigar.
La padrina sempre deia que el seu home era el més guapo de tots; i jo sempre he dit que el padrí era tot un senyor".
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís
Nota: Afegirem que, encara que, per exemple, entre les més de quatre-centes rondalles mallorquines que plasmà Antoni Ma. Alcover (1862-1932), només n'hem trobat unes tres en què l'home fa tasques relacionades amb la cuina (i la dona, si de cas, de comerciant), també és cert que, en una quantitat interessant (potser no majoritària), l'home fa d'educador dels fills (tot i que no aparega la dona en el relat)... amb un estil matriarcal.
Això sí: en moltes (àdhuc, recopilades posteriorment), abunda el pare i la mare i el seu paper pedagògic i tots dos apareixen junt amb els seus fills, els quals, més d'una vegada, els diuen que volen fer món.
En ambdós casos, en acabant, els xiquets (o els jóvens) tornen a la casa pairal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada