Rondalles amb bona avinença i el sentiment de pertinença a la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he comentat que havia llegit una rondalla en què, al capdavall, un jove bonhomiós i molt obert fa lo que li indiquen i en què un home avariciós no ho aconsegueix.

Igualment, en aquest relat, el xicot, qui és un príncep que no havien mort uns lladres i que, a banda, havia passat per tres pobles i que, quan havia coincidit amb tres persones, els havia dit que, en tornar, els faria costat, reflecteix el matriarcalisme i copses que, en l'educació matriarcal (com també en moltes narracions), venç la bonesa, en el sentit que és lo que recomana el relat.

A més, hem captat dos poemes de Ramon Tanyà i Lleonart (1909-1993) en què es plasma el sentiment de pertinença a la terra, u dels temes que més es capta en les cultures matriarcalistes.

Afegirem que, a banda, veus un comentari d'una dona argentina que ha sigut mestra d'educació infantil, sobre un poema que, en 1918, escrigué un home de les Illes Balears a trenta-sis anys a una dona encara jove i amb qui ell tenia l'esperança de casar-se. Adduirem que, menys d'un any després, ja eren parella.

Finalment, diré que, en moltes rondalles en llengua catalana anteriors a 1932, el fet que hi haja bona avinença en el matrimoni i, més d'una vegada, entre els pares i els fills (sovint, xiques i xiquetes), va unit a la prosperitat i, igualment, amb un pare que, després de fer un viatge, fa presents a les filles... (per cert, el que cada una li ha demanat).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.