"Don Precís encara no ha aparegut" (sic)

Hui, a migdia, he parlat amb ma mare i, entre d'altres coses, m'ha contat una rondalla tradicional valenciana i, a més, de línia matriarcalista, en què una dona "salva" l'home.

Ell tenia propietats, però podríem dir que, en part, representava la figura de l'amargat, tan típica en els qui, per exemple, ens diuen que què seria de nosaltres si no fos per ells, o que pareix que tinguen una mena de Don Precís com a brúixola de la seua vida. 

Afegirem que aquestes persones del ram del cosmopolitisme menyspreen el folklore (perquè diuen que això són coses de poble, estupideses o, com ara, que lo que importa és la fama).

Igualment, més avant, captes que, com que no redueixes lo que fa goig a aquests amics de lo celestial (recordem que la cultura de l'èxit mira al cel i opta per la superficialitat com també ho fa el misticisme) i tu orientes la teua vida a respondre d'acord amb allò tan conegut que diu "Al pa, pa; i, al vi, vi", et sents millor. ¿Per què? Doncs perquè no estàs disposat a passar per l'adreçador, sinó a la comunicació directa. Això sí: amb bon cor, amb atreviment i tocant els peus en terra, perquè, enllaçant amb una dita, traus els collons i no t'inscrius (ni continues) en l'Associació Amics de la Visera.

Al cap i a la fi, Sant Imprescindible encara no ha aparegut..., ¡ni el cerque! I t'obris als altres i a lo que passa pel món.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Agraesc a Antonia Verdejo, a Kike, a Rosó Garcia Clotet i a Ricard Jové Hortoneda, pels comentaris de hui.