El vincle entre mare i fill és com quan agafes el catxirulo (l'estel) i te'n vas a un espai obert:
"— És com si acompanyes un xiquet a un escampat i, allí, et relaciones amb ell i deixes que puga soltar la seua creativitat".
Ja en eixe espai, el xiquet fa com els pares que porten els fills a un parc: mentres els adults raonen amb altres persones o bé contemplen part del paisatge o la banda artística d'edificis, de pintures, de roba, etc., el nen gaudeix i experimenta, indaga, s'acosta a plantes que no hi havia abans,...
Al capdavall, la mareta acull altra vegada el nin (quan arrepleguem el joguet) i, en tornar a casa, se senten creatius i amb la idea que l'endemà també pot ser un bon dia.
Si voleu que vos parle amb el cor en la mà, hi ha vegades que, quan t'escriuen en nexe amb la recerca i copses eixa joia i eixe retorn (de qui et reporta) a la infantesa (àdhuc, plasmant que li recorda aquella alegria que tenien de petits), per un moment, somrius i captes que paga la pena prosseguir amb l'estudi i, òbviament, aprovant que cada u puga desenvolupar lo creatiu. En el fons, és com empiular amb la mare i amb la Mare Terra.
Finalment, vos adjunte una foto d'un quadre de Miquel Torner de Semir, pintor català, de la noblesa i de línia matriarcalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada