Ahir, entre d'altres coses, parlí amb ma sobre el parlar, l'escriptura i el folklore vernacles i entre l'ús genuí de la llengua catalana i la relació directa amb la pervivència del matriarcalisme català i de com això, fins i tot, enllaça amb temes com el de la violència de gènere.
Més avant, li diguí que coneixes persones que, en el seu mur, en el blog (o en la web) que menen, fan un paper molt important i, àdhuc, que afavoreix la protecció del Poble, com ara, Gabriel Bibiloni (filòleg) i Víctor Pàmies (recopilador de refranys i de frases fetes).
A banda, copsàrem que, en la casa, he estat el més assertiu dels sis membres. Personalment, ho associe al fort interés que he tingut per la llengua vernacla, pel seu ús correcte i per ampliar el vocabulari i, ja de jove (arran de comprar-me un primer diccionari de sinònims i antònims, de Santiago Pey), de plasmar-lo en escrits.
No debades, no m'he deixat seduir per modes, ni per lo que fes fi i, a canvi, accedeixes a obres i a publicacions (sovint, particulars) molt riques a llarg termini. Afegirem que, més d'una vegada, m'ho ha comentat ma mare.
Però, un fet més important has viscut, com a resultat d'eixa conversa: passem per un moment en què el catxirulo està amb un vent a vegades fluix.
Així que adoptes una directriu forta (*), en línia amb la defensa de lo vernacle en terres catalanoparlants, començant per la llengua, per la cultura tradicional i pel folklore que reflectesquen el matriarcalisme. I, això sí: sense censurar lo que no agrada als partits polítics, però sí a tu i, òbviament, com qui va sobre segur. Continuem.
(*) Vos adjuntem unes paraules que hem posat en l'estudi:
"Ara bé, continuant amb aquestes línies sobre la dona balear [...] el 10 de desembre del 2019 exposí a l’autor del llibret sobre l’àvia Damiana el meu punt de vista sobre aquestes línies i, després de llegir ell les paraules de Joan Carles Sastre, corresponents a l’apartat “La dona i la família” (pp. 37-38), m’afegí lo següent: “Ella, Damiana, no volia que la neta fóra educada en l’escola, perquè l’escola marginava l’educació d’ella [= la procedent de la cultura colla].
La néta no anava a l’escola, l’àvia tragué la néta de l’escola, perquè Damiana veia que l’escola marginava al seu poble.
Diguem que és l’esforç que ha fet Catalunya i el País Basc: ‘L’escola no pot ser un lloc de pressió contra el nostre Poble: o transformem l’escola o tanquem l’escola. Una escola opressora del Poble no pot ser’.
Damiana era una dona forta, de principis, amb les idees molt clares: quan ella veia que [els del Poble colla] ‘agarraven el caramel’ [dels opressors]…, ella, amb la mirada …, tenia prou.
Un Poble oprimit, una directriu forta: ahí no hi ha temps per a recreacions, per a diàleg. Ahí no hi ha temps”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada