Ahir, entre d'altres coses parlí amb ma mare, li llisquí quasi tots els comentaris del dia i, a més, li diguí unes quantes paraules sobre un capellà d'Aldaia (la vila on viuen els meus pares), qui, durant la guerra, com que ell era un home estimat, no el mataren, ni el tancaren, sinó que, simplement, li canviaren el nom de la professió (en un document) i li digueren que aniria d'una banda a una altra. Li deien Joaquín Sorolla Piñón.
Després, cerques en Internet i captes que, per exemple, el nom d'aquest rector no figura en Viquipèdia (si entrem en "Aldaia").
En eixe sentit, cal dir que, Joaquín Sorolla Piñón, arran de la guerra, salvà llibres parroquials en què es plasma molta de la història de la vila d'Aldaia.
Afegirem que, un dia, mentres érem en un despatx d'un capellà, un home que volia fer una recerca, demanà al rector sobre uns llibres d'aquesta mena. Llavors, el mossén li respongué que no hi eren. I, tot seguit, quan l'estudiós ja se n'havia eixit, ens digué:
"— Molts dels estudiosos d'ara són néts dels qui, en la guerra, cremaren molts llibres en què hi havia bona part de la història del poble".
Per això, tu, en relació amb l'estudi sobre el matriarcalisme i amb notícies que veus (o que et comenten), fas una defensa del passat (que representa les nostres arrels), toques els peus en terra i, per descomptat, àdhuc, t'obris al futur (als nens, als xiquets, als adolescents i als jóvens). Al cap i a la fi, tots formem part de la vida i de la terra on vivim.
Finalment, adduirem que, com que promous lo vernacle (en el nostre cas, lo vinculat amb el matriarcalisme català i amb la llengua catalana), t'alies amb els qui són de la teua corda, ja que ells sí que afavoreixen la creativitat, tan present en els xiquets i, òbviament, símbol de la vida, de la mateixa manera que els rebrots de la primavera i que la festa de Pasqua (la qual també està en nexe amb la sexualitat juvenil). I prossegueixes en la investigació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada