Hui han vingut els meus pares i, entre altres coses, hem parlat una miqueta sobre un capellà que demà passarà a substituir u que hi ha hagut en el poble durant més de vint-i-set anys.
I ara, a primera hora de la nit, he recordat que, cap a desembre del 2010, aní al despatx d'un psicòleg i capellà i em digué unes paraules interessants:
"— La cultura valenciana és matriarcal" (sic).
I li demaní:
— ¿Com que és matriarcal?
— Sí, mira: quan un matrimoni, per exemple, van a missa, abans d'eixir de casa, la dona pregunta a l'home '¿Has agarrat diners?'. I, com ara, quan els dos van pel carrer i agarradets, l'home va per la dreta i, més d’una vegada, ensenyant la mà dreta, lliure, com qui saluda".
I el psicòleg prosseguia:
— Però la dona, amb el seu braç dret, ¡agarra l'home! És a dir, amb el de la mà dominant: ella mana.
****
Doncs bé, no sols en refranys, sinó en rondalles recopilades abans de 1932, en comentaris sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, en cançons d'abans de 1970, en poemes escrits o arreplegats (a tot estirar, cap a 1955), i, òbviament, en fotos de parelles catalanoparlants (i d'arrels catalanoparlants) anteriors a 1930,... es reflecteix el matriarcalisme.
Per això, és tan important actuar molt oberts, bona empatia, respondre com prefereixes que facen amb tu i, com ara, paciència... i molta espenta.
I demà, més, com l'àvia que narra "rondalles" als nets, a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, amb facilitat per a empatitzar bé, ben tractada, agraïda, com moltes persones que coneixes
Avant les atxes.
