Bon dia,
Un escrit de Josep Salinas, en un correu electrònic que m'envià el 30 d'octubre del 2021.
Com que li demaní més report, m'envià un llistat de blogs, de webs, etc., amb més informació lingüística en relació amb vocabulari en llengua catalana.
Una forta abraçada.
****
"Lluís, pel que demanaves a 'Frases fetes' del feixbuc. Aquí en tens algunes:
Uns comentaris en relació amb si les dones nascudes abans de 1920, tant si eren àvies (padrines) o mares i catalanoparlants, eren enginyoses. Plasmat el 9 de juliol del 2022. Gràcies als col·laboradors.
<<En el grup “Records
del nostre passat”, el 9 de juliol del 2022 ens plasmaren “La meva
àvia va quedar vídua als vint-i-quatre anys, i dos fills de dos i quatre anys.
A part de treballar, se les va haver d’enginyar per sobreviure. Època de guerra
i postguerra” (Carme Masjoan), “Els marits de llavors, a part d’anar a treballar
amb el que fos i portar pocs o molts diners a casa, poca cosa més sabien o
volien fer. No varen ser educats com els nens d’ara.
Tot el pes el portava la
mestressa de casa, tant en tot lo de la casa com en l’educació del fills,
administració de l’economia... Tot. No era massa habitual que la dona treballés
a fora de casa després de casar-se.
Tot era molt més complicat
que ara: es rentava tot a mà, es fregava al terra, agenollat; per cuinar, s’havia
d’encendre el foc de llenya o carbó a la cuina ‘econòmica’ de ferro
colat i, els més moderns, potser tenien un fogonet de petroli. El que ara premem
amb un botó, abans portava hores fer-ho.
I, en temps de guerra,
encara més: moltes es van quedar vídues amb fills petits i tenien moltes
dificultats per sobreviure, fins al final de la guerra, que tot va anar tornant
poc a poc al seu lloc.
La meva àvia va ser una d’elles,
nascuda al 1904” (Janina MacGyver), a qui comentàrem “Puc afegir-te que, partint
d’una entrevista a ma mare i de comentaris que m’ha fet sobre les seues àvies (que
nasqueren en els anys setanta i huitanta del segle XIX), a banda dels que m’han
plasmat moltíssimes persones, sí que podem dir que, com més cap a arrere, més
força i més soltesa té la dona.
En eixe sentit, cal tenir present
les repercussions de tres fets històrics i que, en molts aspectes (sobretot, el
primer i el tercer), no foren favorables a les dones, ni a lo matriarcalista
(ni, de pas, a les persones sobre les quals ací demanem): la dictadura del
general Primo de Rivera (1923-1930) i la del general Franco (1939-1975).
Com a exemple, una de les
dues àvies de ma mare se n’anava a la ciutat de València”.
Llavors, Janina MacGyver ens
afegí “En referència al tercer fet històric que menciones, jo vaig néixer al
1950 i mai vaig tenir cap tracte desfavorable per ser dona. Anava a on volia
amb més seguretat que ara, sobretot, a les nits. Els diumenges sempre feien sardanes
a algun lloc; als dos col·legis a on vaig treballar (un, religiós), sempre es parlava
en català i també castellà, si algun nen el parlava, sense cap problema.
Tenia sempre feina, no
pagava impostos, em vaig treure el permís de conduir al 1969...
No sé, però em sentia segura
i molt bé.
Però aquest ja és un altre
tema, quasi ‘intocable’ avui en dia...
Millor ho deixem córrer”. Un comentari molt interessant
i que aporta molta llum a temes que, normalment, es posen acompanyats de clixés
i que, sortosament, cada vegada es tracten de manera més oberta>>.
