"Aquí passa el rei petit", una cançó eròtica i matriarcalista

Bon dia, 

Unes paraules de Jordi Cardona Regada, hui, 31 de gener del 2024:

"Una altra lletra de cançó antiga. Aquesta la cantava el meu pare, crec que el dia de Reis, quan era petit.

🎼🎼'Aquí passa el rei petit,

ben calçat i ben vestit,

que, amb un tall de botifarra,

ballarà tota la nit,

i, amb un tall de llonganissa,

ballarà tota la missa'.🎼🎼".

Com podem veure, hi ha trets que empiulen amb el matriarcalisme, per exemple, el rei petit (el nen) en companyia de la dona (ací, la mare, simbolitzada per la nit). Igualment, ell està en nexe amb la botifarra (la qual és de color fosc) i, en algunes cançons, representa el penis. 

A més, la llonganissa (que simbolitza el membre viril) enllaça amb la missa (amb lo religiós) acte que esdevé en l'església, és a dir, en un altre lloc que té a veure amb lo matriarcalista: la vagina, i, sobretot, la vulva. 

Adduirem que aquesta cançó deu ser molt antiga, ja que, cap al segle XV, encara es feien balls dins de les esglésies, com poguérem llegir en un llibre sobre cultura popular.

Una frase: "Fer bona pasta". Haver-hi bona avinença entre dues persones o més. 

Una forta abraçada.

"Calla, mocós, i deixa dir a ta mare!", rondalla matriarcalista

Bon vespre, 

En relació amb el relat que posàrem ahir, de l'obra "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez, publicat en 1947, de la dona arrapaaltars que diu "¡Calle el mocoset i deixe parlar sa mare!", hui, 30 de gener del 2024, M Lluisa Pujol Liarte ens ha fet aquest comentari:

"Aquest ja el coneixia jo, però d'una altra manera:

Era una noia soltera que cada setmana anava a la Mare de Déu del Roser i li demanava:

— Mare de Déu del Roser: digueu-me quan em casaré.

I, així una setmana darrere de l'altra, fins que l'escolà va adonar-se del que passava cada setmana. 

Així que la setmana vinent va esperar que vingués la noia i, amagat, va esperar que fes la pregunta de cada setmana. I ell li deia:

— No és hora encara!!!

I la noia se n'anava tota trista, fins que, al final, va adonar-se que era l'escolà, que li responia. 

A la setmana següent,va tornar a demanar a la Mare de Déu: que quan es casaria. I l'escola tornà a dir-li el mateix; i ella, ja molt enfadada, creient que era el Nen Jesús que li parlava, va respondre-li:

—Calla mocós i deixa dir a ta mare!".

Agraesc la generositat de M Lluisa Pujol Liarte.

Una dita: "Al pot menut, està la bona confitura".

Una forta abraçada.

Promoc lo autòcton en línia amb el matriarcalisme i visc la realitat i toque els peus en terra sense botar del tron

"El meu desig és que la veritat, i sols la veritat, algunes vegades una veritat molt desagradable, vaja sempre pel davant".

Pere Riutort (p. 4 de l'explanació, en la versió original del 2018).

****

"Amar i protegir totes les persones i el poble, fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts".

Jaume I, en el testament, de 1276.

Aquest tret està present en moltes rondalles tradicionals en llengua catalana en què apareix la figura del rei, de la reina, del príncep o bé de la princesa, com a cap d'estat.

****

Estic totalment a favor que els catalans, com qualsevol persona, puguen autogovernar-se i del dret a l'autodeterminació de les persones, dels catalans i de tots els Pobles del món.

****

La cultura catalana, la valenciana i la balear (com, per exemple, la cultura colla, d'Amèrica del Sud, la gallega, l'asturiana, la basca i l'occitana) són matriarcals. A més, toquen els peus en terra, són prou festives i promouen la maternitat. 

Les cultures matriarcals no abracen el totalitarisme, ni les tiranies, ni les dictadures, ni les hegemonies, ni l'imperialisme, ni el colonialisme, ni el postcolonialisme, ni el despotisme, ni les democràcies formals.

****

"Matriarcat": "Forma d’organització social que dóna la màxima importància social i política a la mare".

Aquesta definició figura en el "Nou Diccionari de la Llengua Catalana", de Joan Baptista Xuriguera, publicat per Editorial Claret en 1993.

****

"Escoltant, s'aprèn una enormitat. (...) el millor catedràtic és el poble. Arribava a un lloc i el primer que feia era anar a la plaça, a prendre el sol amb els vellets. (...) Entaulaves una conversa. Allò era treball de camp! I amb molta paciència, perquè no pensessin que els anaves a prendre el pèl".

Carles d'Abàsolo, folklorista i estudiós de danses tradicionals. 

Publicat en la revista "Caramella" (no. 42, 2020, p. 60). M'hi sent identificat: durant molts anys, he raonat (i he escoltat molt) persones velles, en la plaça, en centres de jubilats i pensionistes, en la biblioteca del poble, en el carrer, etc.

I també, a xiquets que els acompanyaven: passat i futur, vivències i esperances. 

I tu, ara, en "l'edat mitjana" de la vida.

****

"Mantenint els nostres orígens (i interessant-nos per ells), mantenim la nostra identitat. 

Això no exclou, per exemple, fer ús de mitjans com l'ordinador portàtil, el telèfon mòbil o Internet... asseguts en el tron, àdhuc, amb persones al costat i, en eixe lloc i en eixe instant, aplicar allò de 'Paciència i una canya', 

La recerca sobre el matriarcalisme em permet captar la gran importància que té en la nostra identitat 1) el sentiment de pertinença a la terra, 2) no permetre que un altre faça de cap de la nostra vida, de nosaltres, ser titelles seus, 3) no acceptar els qui es presenten com a alliberadors del nostre passat, 4) o que ens escriuen (o que ens diuen) que lo que val la pena és lo modern, que lo tradicional no serveix per a res, 5) que el sol (seguir la moda) és preferible a tocar els peus en terra. Per això, m'interessen 6) els xicotets detalls i 7) viure en contacte amb la realitat, en lloc de viure com un somiatruites. I, per consegüent, 

* promoure lo que té a veure amb la llengua, amb la terra, amb el passat, amb les tradicions, amb la figura de la mare i amb el matriarcalisme (des de la sexualitat fins al folklore)".

Jo, 30 de gener del 2024.

Pàgina 110 del llibre "Llebeig", de Pere Riutort Mestre. 

Una jove en nexe amb la mare

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan escriu sobre una arrapaaltars que anava a pregar a la Mare de Déu i, quan el sagristà es posa darrere d'on estava la figura de Nostra Senyora i li respon que la dona havia de ser fadrineta, ella li diu:

"¡— ¡Calle el mocoset i deixe parlar sa mare!" (p. 237).

Una frase: "El llaurador, de bona gana, ho dona".

Una forta abraçada i bona setmana.

Un home, el batle, el capella, polítics i molta gent: esperit comunitari I matriarcalisme

Bon dia,

A continuació, plasmem que, en el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan posa que"una nit del mes d'abril de l'any 1830" (p. 230), un home isqué a buscar caragols i, un poc abans de l'eixida del sol, se'n va cap a cal capellà, per a que fes via cap a on era un home, en el Pouador (p. 231).

Mentrestant, l'espardenyer crida el batle, qui, junt amb la resta d'autoritats, l'espardenyer i els veïns, s'acosten al Pouador (pp. 231-232).

Finalment, trauen qui hi era: una àvia (o padrina) (p. 232).

Una frase: "Que Déu guiï les mans de la llevadora", això és, de la comare. 

Una forta abraçada.

Dites i frases relatives al part

Paraules de Fina Pujolras , hui, 27 de gener del 2024, sobre dites i frases relatives al part:

— "Parir fa entendrir", "Criar fa allisar", "O parir, o morir", "Aquest és ben parit, però mal acabat".

Igualment, Luis González Sese ens ha posat aquestes paraules: "'Tindre un part de burra': quan l'embaràs dura més de lo que pensàvem".

A banda, Montserrat Cortadella ha escrit que "Quan la mama va tardar tant, la iaia deia 'Sembla el part de la burra'".

Finalment, ma mare, en relació amb la seua àvia paterna, nascuda en 1878, m'ha dit "La meua àvia Consuelo deia 'Àngels i serafins tinc en el cel esperant-me', perquè se li havien mort tres criatures. 

I, després, ella n'havia tingut cinc: tres fills i dos filles".

Agraesc la generositat de les persones esmentades. 

Una dita: "Per a on salta la cabra, salta la xota".

Una forta abraçada.

Paraules en relació amb el nounat com a membre de la família, de la comunitat i de la població on vivien els pares

Bon dia, 

Unes paraules de Rosa Rovira, hui, 26 de gener del 2024, en relació amb el nounat com a membre de la família, del veïnat, del poble (o de la ciutat) on vivien els parents:

"— A casa, el nounat formava part de la família, però també dels parents més pròxims".

Igualment, Ernest Perera Folch ens ha plasmat "A vegades, la manera de dir-ho era així: 

'— La Maria (o la mare) ha de menjar per dos, tindrà una criatura / un nen. Aviat, tindreu un germanet o una germaneta...

Serem un més a taula'".

A més, Casimir Romero Garcia ha escrit aquestes paraules:

"— Part de la família.

Som un més 

I també del poble.

'L'Elena ha tingut una xiqueta'

El poble creix!!".

Finalment, ma mare (nascuda en 1943), m'ha dit:

"— Quant més menut era el poble, més rebombori hi hauria: en un poble, com quan nosaltres [els meus pares, els meus germans i jo] arribàrem a Alaquàs [ a mitjan dels anys cinquanta], això passava de boca en boca. El poble era menut i es coneixien tots".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una frase: "Eixir de l'ou".

Una forta abraçada i bon cap de setmana.

Festes matriarcals en què els nuvis fan presents a les núvies i molt obertes

Festes en què els nuvis fan presents a les núvies o en què, a més, se’n van a una font.

En l’obra “Arreplega de llegendes, tradicions i costums del Regne de València”, del folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez, la qual obtingué el premi de la Societat Valenciana de Publicacions en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1926 i que fou publicada per l’esmentada societat en 1927, trobem festes en què els xicots que tenen núvia fan un present a ella, o bé en què ambdós i més persones se’n van a una font, tret relacionat amb el matriarcalisme.

Així, en l’entrada “Santa Anna”, comenta que el 13 de juny, amb motiu de la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, es fa la festa i el porrat i, a més, els fadrins, quan comença a fer-se fosc, toquen el tabalet i la dolçaina, que el jurat el formen hòmens bons, una figura habitual en el matriarcalisme (p. 92), i que el xicot que cobra el premi “regala la joia a la nóvia i, si no en té, a la germana” (p. 93) o a qui vol.

Més avant, afig que “la de més gran festa i major concurs i ser un ver porrat de llepolies, és la de Santa Anna, resultant la més pintoresca i amb el tradicional costum de la barra entre els nóvios. Té lloc en el poblet de les Cases o Altea la Vella.

En la placeta de l’església i en el carrer del costat, el més ample del caseriu, es col·loquen les parades de confitures” (p. 94) i moltes altres representacions bé de fruites, bé de llepolies, etc.

A banda, en línia, com ara, amb la festivitat de Sant Dionís (figura en nexe amb el matriarcalisme) el dia de la celebració del 9 d’Octubre (la festa del naixement del Regne de València), “El típic costum és el comprar les llepolies i l’anar a menjar-les a la font que, a poca distància del caseriu, naix entre les penyes del barranc” (p. 95). Per consegüent, captem detalls en nexe amb lo matriarcalista: la font (empiula amb l’aigua) i el barranc. Igualment, addueix que “Els nóvios obsequien les nóvies amb la barra, lo que es compon d’una de torró dur, mitja de blanet, un cartutx de peladilles i una madama de sucre; i si, rumbós, vol afegir altres coses, no se li rebutgen” (p. 95).

Com podem veure, la dona apareix, àdhuc, com una madama, de la mateixa manera que, per exemple, en el llenguatge religiós, no ho fa com una verge, sinó com una mare (Mare de Déu) o bé com una senyora (Nostra Senyora). A més, la donació es fa de l’home a la dona i això enllaça amb detalls d’altres temes, com ara, que el marit porta salari a casa i ella li’n dona una part del que ell li lliura.

Tot seguit, Francesc Martínez i Martínez escriu que “Els fadrins, amb sos matxos, amb ses aparellades noves, ben enflocades, plenes de cordons i de borles de colors vius i la capçana lluentejant, (…) remenen les serretes” (p. 95).

Finalment, posarem que el xicot “porta a la gropa la nóvia i, si no en té, la seua germana. Una o l’altra vistosa amb el faldellí de color que deixa veure les sabatetes (…) i un trosset de les calces blanques” (p. 96) com també el mantell i les arracades (p. 96) i que la festa és molt participativa.

Dones jóvens que naveguen i comares

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan posa que el vent bufava "com els (...) pits de jovenívola dona, proa a la mar de fora, amb la majestat d'una comare, navegava el llaüt" (p. 223).

Igualment, en el relat "El combregar de l’àvia en Callosa", escriu que hi havia "una font molt abundosa" (p. 229) a què anaven els habitants, les cavalleries, els ramats, les fadrines, els fadrins (per a veure les xiques) i les àvies (pp. 229 i 230).

Aquests trets empiulen amb el matriarcalisme, ja que la font està relacionada amb la dona. 

Una frase: "Fer rogle".

Una forta abraçada.

Promoc lo autòcton, la cultura tradicional i el folklore matriarcalistes en nexe amb la llengua catalana

Bon dia,

Del llibre "El matriarcalismo vasco", d'Andrés Ortiz-Osés junt amb Franz-Karl Mayr (la foto de les dues columnes més extenses).

Del llibre "Europa indígena matrilineal. Los vascos", de M. Carmen Basterretxea (la foto dels valors socials i la vida diària).

La cultura en nexe amb la llengua catalana (com se la coneix a nivell científic) va en línia amb les columnes de la banda més extensa. 

Jo, i moltes persones, ens posem de part d'un estil de vida i de la cosmovisió matriarcalistes: promoc lo autòcton, lo vinculat amb la llengua catalana (cultura tradicional i folklore ancestral), lo maternal, la maternitat, la sexualitat matriarcal, lo simbòlic de línia matriarcalista, el nexe amb la societat, la religiositat matriarcal, la Mare Terra i, per descomptat, tot lo que, d'acord amb estudis previs sobre el matriarcalisme fets per persones que no cerquen la fama (ni lo políticament correcte) com a objectiu prioritari de la seua vida, puguen haver publicat llibres (o bé en articles o en entrades en Internet).

Finalment, si hagués de triar entre mare o pare, triaria la mare:

1) La terra,

2) llengua, 

3) tradicions, 

4) disposició a escoltar i a aplegar a acords que no comporten la humiliació de cap de les dues bandes, ni de ningú,  

5) esperit emprenedor, 

6) "aguantar", com diu ma mare respecte a familiars seus (hòmens i dones) nascuts en la segona meitat del segle XIX, 

7) prioritze més lo valencià i lo que empiula amb la llengua catalana que lo referent a altres llengües i a altres cultures, 

8) generositat, 

9) toques els peus en terra, 

10) esperit comunitari, 

11) gust per la cuina i per assaborir el present, 

12) fas de cap de colla de la teua vida,  

13) tinc la banda masculina com a complementària (no com a principal, ni com a l'alliberadora) de la femenina, ni de lo maternal, i, òbviament, 

14) perquè fas les coses de bon cor

i 15) com a capità de la teua vida: tu decideixes, tu tens la darrera paraula, la definitiva. 

"Sareu", fadrines que marquen la pauta i jóvens que les acompanyen

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan posa aquestes paraules referents al "Sareu" en Altea (població valenciana de la comarca de la Marina Baixa):

"Després de sopar, (...) uns fadrins, amb guitarres, bandúrries, full volant i guitarró, van a una casa a on viu alguna fadrina que, sospirant aquella visita, tenia avisades ses amigues, les quals acudeixen amb son vestit de mitja festa" (p. 159).

Al capdavall, elles els diuen que prenguen cadira.

Els pares i les persones greus s'acosten a la llar (p. 160).

"A continuació, les mares i dones casades, que conversen de les llocades, de les cries dels 'baconets' (...).

Continuen les fadrines, totes ben juntetes, i, després, els tocadors" (p. 160).

Més avant, addueix que ells acurtaren "distàncies amb les xiques, que dialoguen totes amb tots" (p. 160).

Finalment, ixen les fadrines "i, posades en tireta, frontera a la que formen els hòmens, amb el cos, porten el compàs" (p. 161).

Una frase: "A tot arreu, se'n fan, de bolets, quan plou".

Una forta abraçada i bona setmana.

"Folies en Benidorm", festes marineres i matriarcalistes

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan posa aquestes paraules referents a les "Folies en Benidorm" (p. 156):

"La imatge de més gran devoció en la vila de Benidorm i, a qui tots sos fills s'aclamen, quan es veuen en treballs, especialment, els mariners, que allí, (...) són un bondó, és la Mare de Déu del Sufragi, a què se li dediquen les principals festes del poble" (pp. 156-157).

I afig que, "Després de sopar la vespra de la festa, la gentada ompli la plaça de l'església i les contornades" (p.157).

Quant als bancs, són ocupats pels ancians i per persones puixants (p. 157).

Una frase: "Fer la tastadeta".

Una forta abraçada.

Poetes, artistes, dansaires i castellers en relació amb el matriarcalisme

Bon dia, 

Tot seguit, exposem unes paraules de Nuri Coromina Ferrer, de hui, 19 de gener del 2024, relatives a comentaris sobre poetes, artistes, dansaires i castellers:

"— Pel cantó de la iaia materna, els agradava les sardanes; i un germà, en Manel, de la meva mare, tocava a la cobla".

A més, Ses Noves ens ha afegit:

"— La meva bestia, nascuda el 1920, ens cantava i recitava poemes i cançons de 'El trobador Català'. Ella i l'àvia també ens cantàven sardanes, sobretot, de Vicenç Bou".

Igualment, Dyana Basi ha plasmat aquestes paraules:

"— La meva àvia treballava en una llibreria i coneixia les obres d'escultors".

Quant a Pilar Ortiz De Paz, ha posat "Mai em van parlar d'aquests temes. I menys, de castells. De jove, vaig viure a Roquetes, al costat de Tortosa, allí no n'hi havia.

Finalment, ma mare (nascuda en 1943) m'ha comentat que, "En els pobles, tenien afició a rimar paraules, cançons, etc. 

Ací, en Aldaia (l'Horta de València), quan hi havia clavaris nous, hi havia algú dels mateixos clavaris que en feia.

Em conta la tia María, que hi hagué u que feu uns versets:

'Romancero' i prou fartó,

sempre té molt bona gana;

ell agarrà un canyamó 

que li durà una setmana.

Treien versets per a tots els clavaris"

Agraesc la generositat de les persones esmentades. 

Una dita: "Fer bona lliga".

Una forta abraçada i bon cap de setmana.

"La xica, davant", jocs populars i matriarcalisme

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan, escrivint sobre jocs de xiquets i xiquetes (noies, al·lotes), posa aquestes paraules referents al joc "Roda la maça": "És joc (...) en què, quasi sempre, el faldellí de la dona és el que tomba la maça" (p. 99).

Igualment, en el joc "Pilarets", podem llegir que, "En un bon escampat, formant a modo de rogle, (...) es col·loquen a parelles els jugadors. Davant u d'altre. Per lo general, la xica, davant; i el xic, darrere" (p. 100)

Una frase: "Esser llis i pla".

Una forta abraçada.

"Estic en la meua terra", paraules a un castellanoparlant resident en l’Horta de València

Un dia, quasi segur, del 2019, un castellanoparlant resident en el País Valencià em digué:

— Lo mínimo que podrías hacer, por educación, es hablar castellano.

Jo li responguí:

— Jo no sé tu. Jo estic en la meua terra. 

Pegà mitja volta.

Escrit per a Sebastià Sardiné, historiador

Bon dia, 

Paraules que he escrit a Sebastià Sardiné, historiador, hui, 17 de gener del 2024, en relació amb l'origen de la llengua i amb un comentari relatiu al matriarcalisme:

"Gràcies, Sebastià, i bon dia, 

Malauradament, encara hi ha gent de bon cor que s'ho creu. 

En l'estudi sobre el matriarcalisme, passa una cosa semblant. Però, a mesura que la gent, des de poblacions catalanoparlants, no necessàriament en la mateixa comunitat autònoma, copsen que hi ha molts punts en comú entre les seues vivències, les de les seues àvies i les d'altres famliars (o bé de coneguts, sovint, nascuts abans de 1920 i, per tant, de la dictadura de Primo de Rivera i del franquisme), de rondalles, de cançons, de costums, de tradicions, de maneres de viure... toquen els peus en terra i no es deixen portar per grups (ni per iniciatives) que, sovint, parlant col·loquialment, ajuden a tapar les vergonyes de la cultura castellana i, de pas, intenten trepitjar les altres, bé en nom de lo políticament correcte, bé en nom del cosmopolitisme i, si no, amb eixe argument emparat en lo que diu la universitat del segle XXI, més mansa que la del segle XX".

Una forta abraçada.

"Llaora", un joc eròtic amb trets matriarcalistes

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan, escrivint sobre jocs de xiquets i xiquetes (noies, al·lotes), posa unes paraules referents al joc "Llaora", escriu:

"Aquest joc el juguen xicons i xicones i grans, especialment, a l'anar a berenar la mona els dies de Pasqua.

(...) Es senyala el punt de lo que ha de ser mare, que sempre és el cap o la vora d'un sequer o era" (p. 95).

Com podem veure, el cap està relacionat amb la dona.

A banda, addueix que "el que para, diu:

— Llaora, vaja;

llaora, vinga; 

el que cau,

que es detinga.

I, si no, 

que prema 

la xeringa" (p. 95), és a dir, el penis. 

A més, el folklorista escriu que "Hi ha també qui açò ho substitueix per la dita, un poc més bruta, que diu:

"— Llaora, vaja; 

enmig del cul, 

tinc una tatxa" (p. 95).

Una frase: "Eixir a prendre la fresca".

Una forta abraçada.

"La realitat sempre s'imposa", una frase que empiula amb el matriarcalisme

Bon dia, 

A continuació, plasmem unes paraules de Natalia Farreras Costa, hui, 13 de gener del 2024, en relació amb la realitat (i, de rebot, amb els somiatruites i amb la religiositat oficial):

"La meva iaia sempre deia que el temps posava a cadascú al seu lloc".

A més, Rosa Rovira ha escrit "A pagès, crec que és un dels llocs on es viu i es vivia més la realitat, el dia a dia: tant si feia fred, com si feia calor o plovia, les tasques s'havien de fer igualment. Crec que, a les ciutats, es viu en un món més imaginari".

Li he respost "Una veritat com un temple. Es reflecteix en la recerca: vivències, escrits, poesia, cançons...".

Igualment, Esperanza Bonet ha afegit "Sempre anàvem amb la realitat i es deia 'És llei de vida'".

Adduirem que Miquel Vila Barceló ens ha comentat que "Com deien els nostres padrins, 'Hem de tocar amb els peus en terra, no somiar truites'. 

'El temps posa a tothom al seu lloc'".

A banda, Fina Pujolras ha posat aquestes paraules:

"— I tant que vivien la realitat! A pagès, no es podia ser somiatruites i, a la mainada, de ben petits, ens ensenyaven a tocar de peus a terra i, sobretot, que les coses s'aconsegueixen amb esforç".

Finalment, Montserrat Cortadella ha adduït que "La iaia deia 'Somiar és moolt maco, però has de tenir els peus a terra'". 

Una frase: "Néixer amb la flor al cul".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

La llengua materna, la formació i el matriarcalisme de les catalanoparlants nascudes abans de 1920

Paraules de Fina Pujolras, hui, 12 de gener del 2024, en relació amb l'ús escrit de la llengua materna i a la formació, no necessàriament acadèmica, ni escolar:

"— La meva iaia paterna, nascuda el 1889, no sabia ni llegir, ni escriure i les seves germanes, tampoc; en canvi, els seus germans nois sí que en sabien.

La meva mare, nascuda l'any 1917, va anar a escola, va aprendre a brodar i a cosir i va estudiar 'Corte y confección'. Li agradava llegir, encara que, malauradament, gairebé sempre era en castellà. I l'escriptura, també. 

Quan, amb alguna argúcia, a casa, arribava una lectura en català, en gaudia molt i la llegia i rellegia...". 

Respecte a la lectura en català, ma mare m'ha comentat "¡Clar!, ¡li faria il·lusió!".

Igualment, Rosa Garcia Clotet (Rosó) ens ha afegit "L'àvia materna, sempre en català; amb el castellà, tenia dificultat, fins i tot, per parlar-lo. Havia anat a 'costura'. Tenia estudis però, en aquella època, era tot en català [a nivell popular i col·loquial] d'un poble de la costa.

L'àvia paterna, en castellà. Tot i que parlava català, ella era aragonesa. Va anar a escola lo just, ja que, en aquells anys, les nenes ajudaven tant al camp com a les tasques de casa i amb els animals".

A més, Esperanza Bonet ha plasmat que, "A Eivissa, sa particularitat de població dispersa. Però, ja sa meua besàvia (1860) escrivia ses cartes als vesins que anaven a ca seua per saber noves de lo que arribaven d'Amèrica, especialment. Sa meua 'guela', després. I, després, ma mare.

Tots es escrits, en castellà, i alguna expressió eivissenca, com he llegit des escrits des meu 'guelo', mort a Córdoba (Argentina), si explicava ses diferències de vida".

Quant a Montserrat Cortadella, ha posat que "L'àvia materna escrivia com podia en català (l'escrivia com parlava).

Adduirem que ma mare m'ha dit que "Ma àvia Consuelo sabia llegir. I tots els dies arribaven els diaris, que ell [= son pare] era jutge. I llegia llibres religiosos, que era lo que més tenien per ahí. Es ficava a llegir-lo en llatí i [, després, ] en castellà. Un llibre d'oracions que estava en llatí i en castellà. 

En valencià, no.

Amb noranta anys i remitjó, jo la vaig veure llegir. 

L'altra deia que no sabia llegir [, llegia poc] i no llegia. Sabia poquet. De comptes, sí", fins al punt que no l'enganyaven.

Afegiré que, en paraules de ma mare, en la rama de son pare, hi havia "Un advocat [Palop Guillem], un jutge i un capellà jesuïta [, el Pare Guillem]. Cal dir que, en el País Valencià, l’Església, des de mitjan segle XVIII, no estava de part de la llengua.

Finalment, Glòria Reverter ha escrit "La meva àvia, de la Garrotxa, coneixia les obres de Mn. Cinto Verdaguer".

Agraesc la generositat de les persones esmentades. 

Una frase: "Fer paper".

Una forta abraçada.

"Vola el corb", un joc en què les dones fan de cap de colla

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan, escrivint sobre jocs de xiquets i xiquetes (noies, al·lotes), posa unes paraules referents al joc "Vola el corb":

"Sentades les xiquetes, formant un semicercle, davant de la que porta el joc. (...) esperen que parle la directora" (p. 70).

A més, "Comença la directora, alçant el dit, dient "— Vole el corb". I totes alcen el dit responent:

'—Vole el corb'. 

Després, 'Vole l'àliga'" (pp. 70-71).

I, així, successivament.

Fins i tot, la directora diu "'Vole el tio Canari' (els que alcen el dit paguen penyora). 'Vole el sit (*)''. 'Vole Massit' (un home d'Altea) (...). 'Vole l'abella'. 'Vole la cistella' 'Vole la corbella', etc." (p. 71).

Per consegüent, la dona (ací, cap de colla) fa que es lleven dos hòmens: és ella qui té la darrera paraula.

(*) El sit és un ocell. 

Una frase: "Asseguts a la redona".

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

La que fa de Mare, l'Angel i la ceba; jocs i matriarcalisme

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan, escrivint sobre jocs de xiquetes (noies, al·lotes), diu que "la que fa de Mare s'assenta en terra i, davant d'ella, damunt de la seua falda, la que fa d'Àngel.

Davant d'aquesta, i també en la falda, una ceba. I davant, altra i altres, totes agarrant, a més, la de davant per la cintura; amb les dos mans, la de darrere" (p. 57).

La Mare és qui fa de cap de colla: l'Àngel representaria el fill. Per tant, hi ha un nexe entre la mare (l'edat adulta) i em fill (ací, la infantesa).

Una frase: "Seure'a a la redona".

Una forta abraçada.

"Pinto, pinto, serafinto", dones que porten el joc

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan, escrivint sobre jocs de xiquetes (noies, al·lotes), diu "entresa la marquesa" (és a dir, "Amb Teresa, la marquesa"),"planta, la mare santa" (la qual podria fer al·lusió a Nostra Senyora, p. 44) o, per exemple, quan, en el joc de rogle "Pinto, pinto", comenta que la xiqueta que porta el joc, diu aquests versos:

"Pinto, pinto, serafinto;

cuca mala, margalinto,

la gallina està al terrat 

amb el cul arromangat.

La gallina, merda al peu,

amaga este peu" (p. 50).

Una frase: "Portar el joc".

Una forta abraçada.

Paraules en relació amb els Reis d'Orient, també coneguts com els Reixos

Bon dia de Reis d'Orient, també coneguda per dia dels Reixos, 

A continuació, plasmem unes paraules de Pilar Ortiz De Paz , hui, 6 de gener del 2024, en relació amb comentaris que feien les àvies (o padrines) o bé les mares sobre els Reis d'Orient (també coneguts com els Reixos):

"— I tant!!!! Sobretot, per les festes de Nadal. Recordo que un any em van portar un diploma signat pels tres Reis, en el qual em deien que havia estat molt bona nena i, per tant, em portaven tot el que havia demanat".

Igualment, Nuri Coromina Ferrer ha afegit que "A Torelló(Osona), sempre hem dit els tres Reis de l'Orient. 

A casa els avis paterns, se celebrava només el Tió amb els nets.

Una cançoneta:

'Els tres Reis de l'Orient

porten coses, porten coses.

Els tres Reis de l'Orient

porten coses per la gent'.

Sempre l'hem cantada de petits a casa".

A més, Montserrat Cortadella ens ha plasmat aquestes paraules:

"— Doncs sí: ens feien viure amb molta intensitat. Frase típica: 'Auu, feu bondat que, si no, els REIS no et deixaran res".

A banda, Rosa Rovira ha adduït "Sí. A casa, sí. A pagès, deixàvem un plat a la finestra i ens deixaven alguna rajola de torrons fins que els més petits ens vam assebentar".

En nexe amb aquest comentari, ma mare m'ha dit:

"— Jo me'n recorde que el tio Miguel [, el meu germà major,] que es duia sis anys, em deia 'Mira: jo, esta nit els he vist despenjar-se per una corda com una maroma que havia servit per a despenjar-se pel corral'.

Jo m'ho creia".

Finalment, Lourdes Hernandis ha escrit:

"— Ma uela em contava que, a ella, li portaven una casca caradeta, per dalt redoneta com un rotllo. No hi havia més esdeveniments. 

L'anècdota en la meua familia va ser en l'any 1910. El germa de ma uela tenia la dona eixida de compte, ell va posar una sària en la finestra. Com també era bromista, la gent li deia 'Xe, què esperes molt dels Reis?'. 'Un xiquet', responia. I això tingué: un xiquet".

Agraesc la generositat de les persones esmentades. 

Una frase: "Tira més un pèl de figa que una maroma de barco".

Una forta abraçada.

"Toca el campanari blanc", una cançó de Nadal que ensenyà Agustí Alamán i que m'ha ensenyat ma mare

Ací teniu la lletra de la cançó "Toca el campanari gran", la qual posí en Facebook el 9 de desembre del 2019:

"TOCA EL CAMPANARI BLANC

Toca el campanari blanc,

anem tots plegats a missa,

toca el campanari blanc,

anem a adorar l'Infant.

I nasqué sense aparat,

en un modest estable,

i nasqué sense aparat,

sense bolquers, bressol, ni draps".

****

Nadala que aprengueren ma mare i la seua germana, quan eren xiquetes. Entre elles i jo, aconseguírem traure la lletra d'aquesta cançó que els ensenyà Agustí Alamán i Rodrigo (compositor, pianista i director de música valencià i promotor de la llengua, 1912-1994, https://memoriavalencianista.cat/biografies/alaman-rodrigo-agusti).

Avant les atxes. 

Una forta abraçada, Bon Nadal, bon any nou i que els Reis d'Orient (també coneguts com "els Reixos") vos siguen molt generosos.

Dones que feien alguna cosa pels altres, per la terra

Paraules de Fina Pujolras, hui, 5 de gener del 2024, en relació amb comentaris sobre fer alguna cosa pel proïsme, per la terra:

"— I tant que ho feien! A pagès, regnava la solidaritat i l'amor a la terra era primordial: no es contaminava res, es tenia el sotabosc ben net, s'adobava la terra amb el fem del bestiar...".

A més, Casimir Romero Garcia ha plasmat "Ho feien".

Finalment, Antonio Bernabeu Pérez ens ha respost amb aquestes paraules:

"— Les meves àvies eren nascudes abans del 1900 i, efectivament, elles eren qui administraven. Els avis treballaven i el sou li'l donaven, a la muller, íntegre. I, si necessitaven, ells, qualsevol cosa, les demanaven a elles: parer i diners.

A casa, els meus pares, van continuar el costum. Ma mare, nascuda al 1925, va admistrar casa i mon pare també donava el sou íntegre".

Agraesc la generositat de les persones esmentades. 

Una frase: "Prendre cartes".

Una forta abraçada, bon any nou i que els Reis d'Orient siguen generosos amb vosaltres.

"Les cobletes noves", nadales i maternitat

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan ix el tema de la maternitat, ací, en relació amb el Nen Jesús i amb el paper de ales dones:

"Les cobletes noves

vos vaig a cantar.

Em pense, senyores,

vos han d'agradar.

Són cobletes noves,

de molta primor, 

sobre el naixement 

del Nostre Senyor 

En temps de Nadal,

fa el dia curtet,

les dones s'infunden 

jugant al burret.

Mig adormiscades,

a la plaça, van:

lo primer que busquen, 

el tros de la carn" (pp. 143-144).

Igualment, copsem que la dona és qui té la darrera paraula. 

Afegirem que, per exemple, usarem "molta finor", en lloc del castellanisme "primor".

Una frase: "Voler pescar nóvio".

Una forta abraçada, Bon Nadal i bon any nou.

"La nit de Matines", recitat de Nadal i maternitat

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan ix el tema de la maternitat, ací, mitjançant un recitat:

"La nit de Matines, 

la Nit de Nadal,

passava un xiquet 

per baix d'un Portal.

Sa mare li deia

'— Fill meu, ¿vols mamar?'.

'— No, senyora mare,

que tinc de cantar 

una cançoneta

de molta primor

que els àngels li canten, 

al Nostre Senyor'.

Allà, en Betlem, prop la muralla, 

un recent nat viu en la palla;

cada ull té com una estrela

i sa boqueta és una perla.

Jo pense dur-li quatre cosetes

i tinc que fer-li quatre festetes:

'— ¡A sonetes!, ¡toca manetes!'

'— ¡Toca-les, tu, que les tens boniquetes!'.

Una matrona, que era sa mare,

s'agenollava dins l'estable.

Àngel, no, dona em pareixia, 

segons la cara viu que tenia.

També allí estava, junt al pessebre,

un home pobre, pobre i alegre.

Que fóra el pare, jo no creia,

segons la cara viu que tenia" (pp. 140-141).

Les formes genuïnes de diferents paraules que hem vist són "Matines" (en l'original, "Maitines"), "haver de" i, per exemple, "molta finor" (aquesta, en lloc del castellanisme "primor"). A banda, usarem "nounat"; i "comare" (o bé, "llevadora"), ja que "matrona" és com es diu en castellà. 

Afegirem que hui, 3 de gener del 2024, he llegit a ma mare (nascuda en 1943) tots els versos. Quant als sis primers, m'ha comentat:

"— Tot eixe tros, em sona (la mitja part de davant) d'haver-lo sentit quan anàvem a escola a Agustí Alamán".

M'eren familiars els mateixos versos que a ma mare, a qui agraesc la seua generositat. 

Una frase: "Tenir bona ploma".

Una forta abraçada, Bon Nadal i bon any nou. 

Nota per als qui consulten Facebook: D'ara en avant, expose en Facebook publicacions per mitjà d'entrades en blogs i en webs que portem, per a facilitar la difusió de l'estudi sobre el matriarcalisme i per a recopilar a partir de qüestions sobre temes per a la recerca.

El meu correu electrònic és flotant.43@gmail.com.

Gràcies. 

"Sant Josep se'n va a la plaça", música i maternitat

Bon dia,

A continuació, plasmem que, en el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan ix el tema de la maternitat:

"Sant Josep se'n va a la plaça 

a comprar un renyonet 

per a que Maria almorze

i faça bona llet" (p. 140).

Conec la versió que diu "per a que la Verge Maria / li faça bona llet", típica en Aldaia (l'Horta de València), on l'aprenguí.

Una frase: "Donar gràcia".

Una forta abraçada, Bon Nadal i bona setmana.

****

Nota: Podeu llegir en Internet i en Twitter un escrit titulat "Facebook aprova que es publiquen vídeos pornogràfics en grups de Facebook sobre llengua i cultura tradicional", del 31 de desembre del 2023.

Pastorets i pastoretes i maternitat

Bon dia de Cap d'Any, 

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan ix el tema de la maternitat:

"— Pastorets i pastoretes,

¿què li porteu, al Jesuset?

— Pebreretes i calcetes,

caroteta i gamboixet" (p. 137).

Aquesta cançó es canta en Aldaia (l'Horta de València) amb una lletra pareguda, en què també apareix la paraula "gamboixet".

Igualment, en copsem una altra de la mateixa corda:

"Al Jesuset de les monges,

quan sa mare l'ha parit

en un pessebre de palla,

¡ai!, ¡quin nen tan polit!" (p. 138).

Una frase: "Fer la tastadeta".

Una forta abraçada, Bon Nadal i bona setmana.

Nota: Podeu llegir en Internet i en Twitter un escrit titulat "Facebook aprova que es publiquen vídeos pornogràfics en grups de Facebook sobre llengua i cultura tradicional", del 31 de desembre del 2023.