"Sareu", fadrines que marquen la pauta i jóvens que les acompanyen

Bon dia,

En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan posa aquestes paraules referents al "Sareu" en Altea (població valenciana de la comarca de la Marina Baixa):

"Després de sopar, (...) uns fadrins, amb guitarres, bandúrries, full volant i guitarró, van a una casa a on viu alguna fadrina que, sospirant aquella visita, tenia avisades ses amigues, les quals acudeixen amb son vestit de mitja festa" (p. 159).

Al capdavall, elles els diuen que prenguen cadira.

Els pares i les persones greus s'acosten a la llar (p. 160).

"A continuació, les mares i dones casades, que conversen de les llocades, de les cries dels 'baconets' (...).

Continuen les fadrines, totes ben juntetes, i, després, els tocadors" (p. 160).

Més avant, addueix que ells acurtaren "distàncies amb les xiques, que dialoguen totes amb tots" (p. 160).

Finalment, ixen les fadrines "i, posades en tireta, frontera a la que formen els hòmens, amb el cos, porten el compàs" (p. 161).

Una frase: "A tot arreu, se'n fan, de bolets, quan plou".

Una forta abraçada i bona setmana.