diumenge, 30 d’abril del 2023

"En Biel de Son Dalmau", una cançó eròtica en relació amb el matriarcalisme

 

El 29 d'abril del 2023 trobàrem la cançó eròtica “En Biel de Son Dalmau”, en la web “Divagacions d’en Xavier”, sota el nom “En Biel de So’n Dalmau” (http://divagacions.xaviersastre.cat/en-biel-de-son-dalmau). Diu així:

“Al·lots i al·lotes, callau.

Vos vaig a contar s’històri’

d’En Biel de Son Dalmau,

que Déu el tengui a la glòri’.

 

Aquest jove arribà un dia

que es pardal se li enravenà:

‘-Mon pare, jo me vull casar,

que aquesta vida no és vida’.

 

Dos anyets de festejar

i un diumenge de matí,

amb capell i corbatí,

En Biel se mos casà.

 

Es foteren bon xicolati

i unes copetes de suc

i partiren cap a Lluc

amb so carretó de l’avi.

 

Arribaren an es quarto,

s’al·lota se despullà

i En Biel l’empitonà[1]

i boixaren un bon rato[2].

 

Ell va ser bo d’esbravar,

mes ella, com més anava,

més calenta se posava

i no el deixava alenar.

 

Prest, es menuts acabà;

i ella, molt emprenyada,

veient que ell no enravenava,

d’aquest modo li parlà:

 

‘-Biel: tu m’has enganada.

Mira’l-te, que ja no s’empina.

Boixava més de fadrina!

I, per això, m’he casada?

 

I no estàs empegueït

de vorer-me[3]aquí aixencada[4]

i amb sa cotorra badada

i es gallet ben deixondit.

 

Mentre tu, en ses dues mans,

t’estàs tocant es collons,

aquí, jo estic esperant

i ja me fan mal es ronyons’.

 

‘-Maria, m’has acabat,

ja no puc ni aixecar-lo.

Vols un rave que he comprat?

Serà un bon consolador.

 

Sentí això i, com una moixa,

des llit, un bot va pegar;

sa cotorra li posà

a damunt sa seva boca.

 

‘-Mama, aquí, valent cabró.

Mama, aquí, gran fill de puta.

Mama, aquí, ja t’he avorrit.

Mama aquí, sa sang me puja’.

 

En Biel s’acollonà

i va fer lo que li manaven,

des susto[5], se conquigà[6]

i, així, sa nit acabaren.

 

Que serveixi de lliçó

en es joves de demà:

JUST PES FET D’ENRAVENAR,

UN HOMO NO ÉS CASADOR”.




[1] Del castellà “pito”, forma no genuïna i inadmissible en llengua catalana.

[2] En lloc de la forma correcta “estona”, “temps”....

[3] En la forma genuïna, “veure’m”.

[4] El 29 d’abril del 2023 envií a Miquel Vila Barceló un missatge junt amb una qüestió referent a la paraula “aixencada”, la qual no figurava en el DCVB, ni en altres diccionaris, per a conéixer el significat, i em comentà “’Aixencada’: ‘oberta de cames’. Agraesc el seu aclariment.

És una paraula que denota grolleria”.

[5] Castellanisme inadmissible i que es pot substituir, per exemple, per “ensurt”, “sobresalt”.

[6] El 30 d’abril del 2023 cercàrem “conquigar” en diferents diccionaris, però no figurava. En canvi, en Twitter, hi havia alguns tweets en què la forma “conquigar-se” s’ajustava a “acollonar-se”, “acollonir-se”, és a dir, “acovardir-se”.

dilluns, 3 d’abril del 2023

Els bancs de l'esquerra (mirant cap a l'altar), per a les dones: posició matriarcal


El 20 de gener del 2021 vaig accedir a un post en el grup “Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar”, plasmat el 16 de gener del 2021 i en què apareixen dues dones i una d’elles agafa el braç de l’altra. La posaren amb motiu del centenari de “sa madona Joana ‘Parrina’ (Joana Salas i Bauçà)”. A més, es pot llegir que “Elles són, d’esquerra a dreta, na Francisca Llodrà ‘Petona’ i na Joana Salas ‘Parrina’ fotografiades devers 1937. Duen ‘cadires plegadisses’ i vel negre al cap, fet que significa que anaven a missa, carrer Major amunt. Devia ser diumenge o dia de festa, hi ha molta gent pel mig i elles van mudades i amb calçat idèntic. (...) Un temps, les dones havien de dur la ‘cadira plegadissa’ si volien seure dins l’església, ja que, com hem pogut comprovar en altres fotografies, hi havia molts pocs bancs per seure: només, des de l’altar major fins la capella de Sant Antoni (...). A més, els bancs de l’esquerra (mirant cap a l’altar major) eren per les dones i els de la dreta pels homes. Tradició que s’ha mantingut fins avui en dia.

(Arxiu de la família Santandreu i Salas)”.