Bon vespre,
En relació amb el relat que posàrem ahir, de l'obra "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez, publicat en 1947, de la dona arrapaaltars que diu "¡Calle el mocoset i deixe parlar sa mare!", hui, 30 de gener del 2024, M Lluisa Pujol Liarte ens ha fet aquest comentari:
"Aquest ja el coneixia jo, però d'una altra manera:
Era una noia soltera que cada setmana anava a la Mare de Déu del Roser i li demanava:
— Mare de Déu del Roser: digueu-me quan em casaré.
I, així una setmana darrere de l'altra, fins que l'escolà va adonar-se del que passava cada setmana.
Així que la setmana vinent va esperar que vingués la noia i, amagat, va esperar que fes la pregunta de cada setmana. I ell li deia:
— No és hora encara!!!
I la noia se n'anava tota trista, fins que, al final, va adonar-se que era l'escolà, que li responia.
A la setmana següent,va tornar a demanar a la Mare de Déu: que quan es casaria. I l'escola tornà a dir-li el mateix; i ella, ja molt enfadada, creient que era el Nen Jesús que li parlava, va respondre-li:
—Calla mocós i deixa dir a ta mare!".
Agraesc la generositat de M Lluisa Pujol Liarte.
Una dita: "Al pot menut, està la bona confitura".
Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada