Bon dia,
En el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, per exemple, quan, escrivint sobre jocs de xiquets i xiquetes (noies, al·lotes), posa unes paraules referents al joc "Llaora", escriu:
"Aquest joc el juguen xicons i xicones i grans, especialment, a l'anar a berenar la mona els dies de Pasqua.
(...) Es senyala el punt de lo que ha de ser mare, que sempre és el cap o la vora d'un sequer o era" (p. 95).
Com podem veure, el cap està relacionat amb la dona.
A banda, addueix que "el que para, diu:
— Llaora, vaja;
llaora, vinga;
el que cau,
que es detinga.
I, si no,
que prema
la xeringa" (p. 95), és a dir, el penis.
A més, el folklorista escriu que "Hi ha també qui açò ho substitueix per la dita, un poc més bruta, que diu:
"— Llaora, vaja;
enmig del cul,
tinc una tatxa" (p. 95).
Una frase: "Eixir a prendre la fresca".
Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada