dimarts, 30 de gener del 2024

Promoc lo autòcton en línia amb el matriarcalisme i visc la realitat i toque els peus en terra sense botar del tron

"El meu desig és que la veritat, i sols la veritat, algunes vegades una veritat molt desagradable, vaja sempre pel davant".

Pere Riutort (p. 4 de l'explanació, en la versió original del 2018).



****

"Amar i protegir totes les persones i el poble, fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts".

Jaume I, en el testament, de 1276.




Aquest tret està present en moltes rondalles tradicionals en llengua catalana en què apareix la figura del rei, de la reina, del príncep o bé de la princesa, com a cap d'estat.


****

Estic totalment a favor que els catalans, com qualsevol persona, puguen autogovernar-se i del dret a l'autodeterminació de les persones, dels catalans i de tots els Pobles del món.


****

La cultura catalana, la valenciana i la balear (com, per exemple, la cultura colla, d'Amèrica del Sud, la gallega, l'asturiana, la basca i l'occitana) són matriarcals. A més, toquen els peus en terra, són prou festives i promouen la maternitat. 

Les cultures matriarcals no abracen el totalitarisme, ni les tiranies, ni les dictadures, ni les hegemonies, ni l'imperialisme, ni el colonialisme, ni el postcolonialisme, ni el despotisme, ni les democràcies formals.


****

"Matriarcat": "Forma d’organització social que dóna la màxima importància social i política a la mare".

Aquesta definició figura en el "Nou Diccionari de la Llengua Catalana", de Joan Baptista Xuriguera, publicat per Editorial Claret en 1993.





****

"Escoltant, s'aprèn una enormitat. (...) el millor catedràtic és el poble. Arribava a un lloc i el primer que feia era anar a la plaça, a prendre el sol amb els vellets. (...) Entaulaves una conversa. Allò era treball de camp! I amb molta paciència, perquè no pensessin que els anaves a prendre el pèl".

Carles d'Abàsolo, folklorista i estudiós de danses tradicionals. 

Publicat en la revista "Caramella" (no. 42, 2020, p. 60). M'hi sent identificat: durant molts anys, he raonat (i he escoltat molt) persones velles, en la plaça, en centres de jubilats i pensionistes, en la biblioteca del poble, en el carrer, etc.

I també, a xiquets que els acompanyaven: passat i futur, vivències i esperances. 

I tu, ara, en "l'edat mitjana" de la vida.




****

"Mantenint els nostres orígens (i interessant-nos per ells), mantenim la nostra identitat. 

Això no exclou, per exemple, fer ús de mitjans com l'ordinador portàtil, el telèfon mòbil o Internet... asseguts en el tron, àdhuc, amb persones al costat i, en eixe lloc i en eixe instant, aplicar allò de 'Paciència i una canya', 

La recerca sobre el matriarcalisme em permet captar la gran importància que té en la nostra identitat 1) el sentiment de pertinença a la terra, 2) no permetre que un altre faça de cap de la nostra vida, de nosaltres, ser titelles seus, 3) no acceptar els qui es presenten com a alliberadors del nostre passat, 4) o que ens escriuen (o que ens diuen) que lo que val la pena és lo modern, que lo tradicional no serveix per a res, 5) que el sol (seguir la moda) és preferible a tocar els peus en terra. Per això, m'interessen 6) els xicotets detalls i 7) viure en contacte amb la realitat, en lloc de viure com un somiatruites. I, per consegüent, 

* promoure lo que té a veure amb la llengua, amb la terra, amb el passat, amb les tradicions, amb la figura de la mare i amb el matriarcalisme (des de la sexualitat fins al folklore)".

Jo, 30 de gener del 2024.

Pàgina 110 del llibre "Llebeig", de Pere Riutort Mestre. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada