Bon dia,
A continuació, plasmem unes paraules de Natalia Farreras Costa, hui, 13 de gener del 2024, en relació amb la realitat (i, de rebot, amb els somiatruites i amb la religiositat oficial):
"La meva iaia sempre deia que el temps posava a cadascú al seu lloc".
A més, Rosa Rovira ha escrit "A pagès, crec que és un dels llocs on es viu i es vivia més la realitat, el dia a dia: tant si feia fred, com si feia calor o plovia, les tasques s'havien de fer igualment. Crec que, a les ciutats, es viu en un món més imaginari".
Li he respost "Una veritat com un temple. Es reflecteix en la recerca: vivències, escrits, poesia, cançons...".
Igualment, Esperanza Bonet ha afegit "Sempre anàvem amb la realitat i es deia 'És llei de vida'".
Adduirem que Miquel Vila Barceló ens ha comentat que "Com deien els nostres padrins, 'Hem de tocar amb els peus en terra, no somiar truites'.
'El temps posa a tothom al seu lloc'".
A banda, Fina Pujolras ha posat aquestes paraules:
"— I tant que vivien la realitat! A pagès, no es podia ser somiatruites i, a la mainada, de ben petits, ens ensenyaven a tocar de peus a terra i, sobretot, que les coses s'aconsegueixen amb esforç".
Finalment, Montserrat Cortadella ha adduït que "La iaia deia 'Somiar és moolt maco, però has de tenir els peus a terra'".
Una frase: "Néixer amb la flor al cul".
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada