Festes en què els nuvis fan presents a les núvies o en què, a més, se’n van a una font.
En l’obra “Arreplega
de llegendes, tradicions i costums del Regne de València”, del
folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez, la qual obtingué el premi de
la Societat Valenciana de Publicacions en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de
1926 i que fou publicada per l’esmentada societat en 1927, trobem festes en què
els xicots que tenen núvia fan un present a ella, o bé en què ambdós i més
persones se’n van a una font, tret relacionat amb el matriarcalisme.
Així, en l’entrada “Santa
Anna”, comenta que el 13 de juny, amb motiu de la festivitat de Sant
Antoni de Pàdua, es fa la festa i el porrat i, a més, els fadrins, quan comença
a fer-se fosc, toquen el tabalet i la dolçaina, que el jurat el formen hòmens
bons, una figura habitual en el matriarcalisme (p. 92), i que el xicot que
cobra el premi “regala la joia a la nóvia i, si no en té, a la
germana” (p. 93) o a qui vol.
Més avant, afig que “la
de més gran festa i major concurs i ser un ver porrat de llepolies, és la de
Santa Anna, resultant la més pintoresca i amb el tradicional costum de la barra entre
els nóvios. Té lloc en el poblet de les Cases o Altea la Vella.
En la placeta de l’església i en
el carrer del costat, el més ample del caseriu, es col·loquen les parades de
confitures” (p. 94) i moltes altres
representacions bé de fruites, bé de llepolies, etc.
A banda, en línia, com ara, amb
la festivitat de Sant Dionís (figura en nexe amb el matriarcalisme) el dia de
la celebració del 9 d’Octubre (la festa del naixement del Regne de
València), “El típic costum és el comprar les llepolies i l’anar a
menjar-les a la font que, a poca distància del caseriu, naix entre les penyes
del barranc” (p. 95). Per consegüent, captem detalls en nexe amb lo
matriarcalista: la font (empiula amb l’aigua) i el barranc. Igualment, addueix
que “Els nóvios obsequien les nóvies amb la barra, lo que
es compon d’una de torró dur, mitja de blanet, un cartutx de peladilles i una
madama de sucre; i si, rumbós, vol afegir altres coses, no se li rebutgen” (p.
95).
Com podem veure, la dona apareix,
àdhuc, com una madama, de la mateixa manera que, per exemple, en el llenguatge
religiós, no ho fa com una verge, sinó com una mare (Mare
de Déu) o bé com una senyora (Nostra Senyora). A més, la
donació es fa de l’home a la dona i això enllaça amb detalls d’altres temes,
com ara, que el marit porta salari a casa i ella li’n dona una part del que ell
li lliura.
Tot seguit, Francesc Martínez i
Martínez escriu que “Els fadrins, amb sos matxos, amb ses aparellades
noves, ben enflocades, plenes de cordons i de borles de colors vius i la
capçana lluentejant, (…) remenen les serretes” (p. 95).
Finalment, posarem que el
xicot “porta a la gropa la nóvia i, si no en té, la seua germana.
Una o l’altra vistosa amb el faldellí de color que deixa veure les sabatetes
(…) i un trosset de les calces blanques” (p. 96) com també el mantell
i les arracades (p. 96) i que la festa és molt participativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada