Bon dia,
Vos adjunte part de la recerca sobre el matriarcalisme català:
<<continuant amb aquestes línies sobre la dona balear i, per extensió, sobre la mare (i l’àvia, també coneguda com la padrina, en els catalanoparlants), afegiré que el 10 de desembre del 2019 exposí a l’autor del llibret sobre l’àvia Damiana el meu punt de vista sobre la Mallorca del segle XIX i, després de llegir ell els mots de Joan Carles Sastre, corresponents a l’apartat “La dona i la família” (pp. 37-38), m’adduí lo següent: “Ella, Damiana, no volia que la néta fóra educada en l’escola, perquè l’escola marginava l’educació d’ella [= la procedent de la cultura colla].
La néta no anava a l’escola,
l’àvia tragué la néta de l’escola perquè Damiana veia que l’escola marginava el
seu Poble.
Diguem que és l’esforç que ha fet
Catalunya i el País Basc: ‘L’escola no pot ser un lloc de pressió contra
el nostre Poble: o transformem l’escola o tanquem l’escola. Una escola
opressora del Poble no pot ser’.
Damiana era una dona forta, de
principis, amb les idees molt clares: quan ella veia que [els del Poble colla] ‘agafaven el confit [dels
opressors]’…, ella, amb la mirada…, tenia prou.
Un Poble oprimit, una directriu forta: ací no hi ha temps per a recreacions, per a diàleg. Ací no hi ha temps”>>.
Avant les atxes.
Una forta abraçada.
