La importància de la manera de viure dels avantpassats i dels qui viuen

Paraules de hui:

"La meva mare m'explicava vivències en veu suau", Rosa Rovira .

"Recordo els contes de la besàvia, amb veu suau i tendresa", Montserrat Cortadella.

****

De vesprada, i, com més avançava el dia, més, recordava el to de veu de ma mare (quan m'havia dit unes paraules de l'avi patern de son pare, avi que hauria nascut cap a 1850-1855) i captaves com si estiguesses acompanyat.

Però, a més, comentes a ta mare que les persones que t'havien plasmat paraules que empiulaven amb suavitat,... havien rebut lo que podríem dir educació matriarcal. Sí, eixa manera d'educar (no sols en casa i en la família) molt semblant a lo que podem llegir en llibres o bé en Internet, quan posen "societats matriarcals". I ella, molt participativa en la recerca, responia com l'alumne de ment oberta: receptiva.

Igualment, copses la importància de recopilar sobre els avantpassats (els teus i els de moltes persones catalanoparlants). Però no per enyorança, sinó com un mitjà per a que tu, més persones i, òbviament, els qui ara estan en la infantesa, en l'adolescència o en la joventut, coneguem més i millor com es vivia abans, com fa uns cent anys, per què la cultura vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista i per què el present que vivim és com és i, en més d'un cas, què se'ns ha ocultat en relació amb temes que solen eixir molt en els mitjans de comunicació social i en més d’una conversa ordinària. 

I demà, més, com l'àvia que narra "rondalles" a nets, a persones de totes les edats, amb ment oberta, amb esperit comunitari, maternal, matriarcalista en la seua manera de viure i amb suavitat en les paraules.