Hui, després de sopar, he llegit part de l'estudi sobre els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, molt coneguts com Sant Nin i Sant Non, protectors de molts llauradors i de molts pagesos en tot l’àmbit lingüístic catalanoparlant.
En eixes línies, posava que el 1r de març del 2018 trobí que podrien representar les dues parts de la dona i que el 1r d'abril del 2018 havia deduït que no sols la llengua catalana és matriarcalista, sinó que ambdós sants reflectien que la cultura tradicional també ho és: https://malandia.cat/2020/01/el-sorgiment (figura al capdavall de l'entrada).
Doncs bé, mentres escric aquestes línies (durant la nit del 29 de desembre del 2023), he trobat que la maternitat i el fet que, en moltes rondalles, en moltes narracions i, àdhuc, en moltes contarelles, apareguen 1) la figura de la mare i la de la filla (o la del fill), 2) la de la dona i la de l'home (el marit) i 3) la de l'àvia (o la de la velleta) i la de l'adolescent (o, per exemple, la del fill del rei),...
indiquen que, en la tradició vinculada amb la llengua i amb la cultura tradicional dels catalanoparlants, es considera molt important 1) tocar els peus en terra, 2) el cor net, la sensibilitat i l'actitud receptiva (recordem les ganes d'aprendre i de descobrir dels nens), 3) dir les coses pel seu nom (solen fer-ho els xiquets), 4) l'esperit comunitari i 5) la germanor.
Finalment, jo acull de bon gust aquests quatre punts trobats. I moltes persones que coneixes, també: ho plasmen per escrit (o bé t'ho comenten de paraula) en relació amb els pares o amb avantpassats catalanoparlants nascuts abans de 1920, per mitjà de vivències i de records que perduren.
Nota: Això també inclou no llepar el mànec de cap autoritat castellana, ni procastellanista (començant pel primer ministre de torn i els seus ministres com tampoc per cap candidatura que, en terres catalanoparlants, estiga plena de violadors, sí, de persones que infringeixen, començant per la paraula, per les promeses i que, així, empiulen amb la tradició patriarcal de la tradició castellana de "furtar i mentir", de què ja escrivia Francesc Eiximenis), ni de cap associació, ni grup del tipus que siga, que faça lloances a lo patriarcal (en nom de l'esquerra, de l'alliberament, de lo progressista, de la transversalitat, d'ampliar el nombre de votants, etc., de tombar el règim de torn, ni del vot útil, ni de lo millor entre lo pitjor, etc.).
En els partits politics, abunden els violadors, això és, els qui es dediquen a infringir, a no complir lo que diuen o lo que escriuen i que, a més, fan una defensa de lo clar, de la veritat i de lo solar, trets que enllacen amb les cultures patriarcals i, per tant, amb lo masculí i amb el culte al Pare Estat.
Mentrestant, nosaltres optem per la Mare Terra, per lo maternal, per lo que copsem com a matriarcalista i que està tan reflectit en moltíssimes rondalles vernacles en llengua catalana i en moltíssims comentaris relatius a dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada