Tot seguit, escrivim unes paraules d'anit:
<<Hui, entre d'altres coses, he fet una qüestió que em vingué al pensament fa pocs dies: de matí, mentres unes quantes persones parlaven, captí que, totes les que tenien problemes per a dormir, eren castellanoparlants. Un catalanoparlant d'uns setanta-cinc anys no tragué el tema.
I, com en altres ocasions, copses que les persones que són generoses, que no parlen de lo mateix, que no sempre es dediquen a la mateixa activitat, que estan en contacte amb la natura, que trauen temes que empiulen amb el matriarcalisme (com també dels que es podrien considerar femenins), que tenen bona sensibilitat i que, per exemple, escriuen sobre coses (o sobre moments) positius del dia, etc., en acabant, dormen millor i prou bé.
Afegirem que, potser ja en octubre del 2013, parlí amb Pere Riutort (un històric mestre). Durant la conversa, em digué (i ho recorde):
"— Hi ha molta tristesa" (sic).
I li responguí que cada u, si volia eixir-ne, s'havia d'implicar, no esperar que les coses canviassen sense ells fer res.
A banda, m'afegí:
"— ¿Dorms bé?
— Sí, Pere" (sic).
Per això, prefereixes una persona que estiga interessada pels altres (de totes les edats), per lo matriarcalista, per la maternitat, per la foscor, per la llengua vernacla, per lo terrenal, per la Mare Terra i pel sentiment de pertinença a la terra. I, per descomptat, en línia amb moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i de poemes (o bé de cançons tradicionals) del segle XIX>>.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada