La velleta, la mare, la filla i el xiquet

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, m'ha comentat en relació amb una part de l'explanació de Pere Riutort.

Afegirem que heu tingut molts punts en comú i, igualment, li addueixes que no és l'única part de l'obra en què es reflecteix eixe estil.

De fet, evoquem classes de Valencià en què ell ens treia temes en nexe amb la història del Regne de València i del País Valencià. I, per exemple, fets que formaven part de la realitat del passat.

Adduirem que, durant la recerca (fins ara, quan m'he trobat amb comentaris, amb articles, amb escrits o, com ara, amb llibres en què captem trets diferents als més habituals i, a banda, molt sucosos), copses el parer tan important que representa la varietat, el fet de tocar els peus en terra, el bon cor i, per descomptat, empiular amb la maternitat, amb lo femení i, això sí, acollint també la part activa de la persona. 

No debades, en la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana (la qual, podem dir que és matriarcalista), hi ha moltes rondalles anteriors a 1932, en què figuren la mare (o bé la velleta) i una xica (o bé una xiqueta) o un xiquet. I, en moltes cançons tradicionals mallorquines recopilades per Gabriel Janer Manila, la mare i la filla.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats molt, oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.