La cultura tradicional i el folkore autòctons en terres catalanoparlants

La cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb el folklore autòcton en terres catalanoparlants. Importància de la seua difusió.

El 13 d’abril del 2025 posí en el meu mur, en distints grups de Facebook, en un correu electrònic i en un missatge enviat a diferents persones (com també, l’endemà), “¿Considereu important que es difonga la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb el folklore autòcton de terres catalanoparlants? Gràcies”.

El mateix dia ens enviaren aquests missatges: “Amb tota la força del cor” (Lola Carbonell), “Superimportant” (Kike Gandia Álvarez, cap dels museus de Cullera, una vila de la comarca valenciana de la Ribera Baixa), “És important, i molt” (María Carmen Badia Prats), “Sí: molt important, que no sols sigui al País Valencià: que arribi per tot. El patriarcalisme és als diferents partits, els quals cerquen separar i que es tingui un odi irracional per tot lo que no sigui la llengua. I això fa que, a poc a poc, ens empobrim a nivell cultural i de tradicions.

No hi ha res més gratificant que aprendre de tots. Em sento orgullosa de ser lo que sóc i, quan sóc tingut oportunitat d’anar a altres llocs, que em diguin lo meravellós que és la Sagrada Família, Montserrat, els balls com la sardana i festes tradicionals.

Com que, a mi, també m’agrada aprendre d’ells, en el fons, no som tant diferents.

Lo que, de vegades, passa és que el nostre orgull ens fa voler creure que som millors que ningú i ara veiem com estem.

Lo que tampoc hem de fer és deixar-nos trepitjar, ni que ens imposin res. Això ja és una altra cosa. Cadascú, lo seu, sense menysprear ningú” (Antonia Verdejo, catalana de naixement i d'arrels paternals llunyanes d'origen català, com pogué deduir d'un arbre genealògic que féu feia pocs anys), “Doncs sí: ho veig molt important. Al final, la llengua i la cultura catalanes són de les més antigues del món” (Esther Farres Casas), “Ho considero importantíssim, primordial, encara que crec que els estrangers, quan vénen, ens promocionen.

El que fa mal (i mooolt) és l’espanyolisme. Aquests són perillosos... Molts d’ells, al meu parer, faltats de cultura i deixats per impulsos negatius de ràbia i de gelosia” (Montserrat Cortadella, nata en 1948).

En el grup “Paraules, refranys, cançons, rondalles i cultura popular dels nostres avis”, el 13 d’abril del 2025 comentaren “Ho trobo molt important i imprescindible, perquè considero que som el mateix Poble, amb diferents variants, es digui el nom que es digui” (M Teresa Hortoneda, nascuda en 1931).

Eixe dia, en el grup “Dites, refranys i cultura popular catalana”, Josep Ma. Duran posà “Sens dubte”.

El 14 d’abril del 2025, en el meu mur, plasmaren “I tant que sí!” (Encarnació Sanchez).

Adduirem que, en el grup “Mots oblidats pels diccionaris”, el 14 d’abril del 2025 escrigueren “És clar” (Germana Fargas Oriol), “’Qui perd els orígens, perd identitat’, deia en Raimon” (Maria Dolors Franquet Calvet), “I tant que és important! Si no, ho perdrem tot” (Rosa Adroher Bonet), “Naturalment!!” (Antoni Robert Gadea), “I tant!!!” (Josefina Besora Oliva), “Qui no defensa la seva identitat, en estar com estem sota els seus peus i sota el seu poder, ens anihilaran com a Poble, com a Nació que tots els catalanoparlants (o sia, els Països Catalans) anirem a desaparèixer. Observem: l’arameu (la llengua de Jesús) té molts pocs parlants. Sigueu valents i valents.

Empreu (useu) la llengua amb tota mena d’interlocutors. Jo ho faig: fa quaranta-cinc anys que ho faig. Si no ho feu, donareu la raó a Josep Ma. Virgili i Ortiga (Universitat Rovira i Virgili), qui parla per Ràdio Estel i ens diu que el sostre de vidre, si es trenca, és la mort de la llengua. Cada cop que amagueu la llengua, claveu un clau al taüt del català. Jo dic això: en aquests moments, la llengua està en angúnia. Salvem-la, si us plau. Tots els nostres ancestres van fer l’esforç perquè la llengua catalana sobrevisqués” (Ramona Ibarra), “Sí. I tant!” (Montserrat Bosch Angles), “Essencial. A més, és la nostra obligació. Si no ens defensem nosaltres, qui ens defensarà?” (Maria Mercè Piazuelo Fàbrega), "Naturalment. Em sembla essencial" (Maria Lluïsa Corominas Cuxart), "No sols és important, Lluís: és imprescindible en tots els aspectes possibles, on és necessari actuar" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), "I tant!" (Alexandre Perelló Perelló).