El 15 de juliol del 2022 llegírem una cançó de l’obra “Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller”, publicada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el 2021: “El festeig”. Diu així:
“Jo tinc una rael
de la primera planta,
de la flor verdadera
que no es pot ignorar.
I això és un ram de gràcia
que porta el festejar.
Teresa se’n diu per nom
la que el meu cor estima.
¿Sabríeu medecina
per un mal que jo tinc?
I això siga la causa
que sempre vaig i vinc".
Com veiem, en aquesta cançó sobre festeig, l’home diu que té arrels amb la terra (l’arrel que li proporciona la planta), la planta es correspon a la primera núvia, la qual li presenta regals de la vida i sinceritat (la flor verdadera que ell no vol oblidar). És el premi de festejar: una jove que li aporta saba, és a dir, el líquid (un tret matriarcal, ja que la dona està molt associada amb l’element aigua) que circula per les plantes i que, com podem llegir en el DCVB, “constitueix llur element de creixença i de vida”.
Finalment, l’home cerca la dona i la troba com a complement que li permet una vida amb futur (motiu pel qual “sempre vaig i vinc”), o siga, que és ella qui li aporta vida i de qui ell no pretén separar-se: de la part femenina que hi ha en el nuvi, a qui ella està molt oberta. I, per descomptat, la dona està associada als remeis, així com, durant molt de temps, ho feia amb la medicina popular relacionada amb la natura.
Ens trobem, així, amb una cançó clarament en línia amb el matriarcalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada