Equatorians que aproven que la cultura valenciana és matriarcal

Hui me n'he anat a la ciutat de València i, quan tornava, un taxista nascut en Equador, que havia viscut en poblets (com m'ha dit), com ara, Benifaió (la Ribera Alta), en què "Todos hablan valenciano. Aquí, en las ciudades, poco", en referència, sobretot, a València, m'ha aprovat que la cultura valenciana és matriarcal. 

De fet, li he dit que lo de l'ús de la llengua era cert i, quant al tema cultural, que es reflectia en detalls com que, en la llengua catalana, no apliquem allò que diu que l'home mata la dona (amb qui està casat) perquè ella és seua, com sí que ho fa la llengua castellana. No li agradava això.

Però li hem adduït: "Això té molt a veure amb lo que m'has dit sobre els poblets i el valencià. Una cosa és aprendre una llengua, parlar-la, entendre-la, però, ben diferent, és abraçar-la, sentir-se vinculat amb ella, identificar-s'hi, fins i tot, amb menyspreu cap a les altres o, per exemple, cap als estrangers". 

Llavors, com qui roman expectatiu, a veure què li afiges, li he comentat: "Això ho podràs captar de manera fàcil: els que parlen valencià (o català), siguen valencians, catalans o de les Illes Balears, són molt acollidors, fins i tot, dels estrangers". 

I heus ací que aquest home nascut en terres llunyanes, amb clima equatorial i que viu en terres valencianes... des del 2002, m'ha respost que sí, que els catalanoparlants són molt acollidors i ha coincidit en què, efectivament, això afavoreix una bona empatia. 

A banda, li he comentat que, en moltes famílies valencianoparlants (o en què ambdós membres parlen la llengua catalana), la dona està ben tractada, ben considerada, i que això estava molt present en moltes rondalles plasmades abans de 1932 i en comentaris referents a dones catalanoparlants nascudes abans de 1920. Aleshores, ell ha tornat a estar d'acord amb les meues paraules.

Cavallers: són paraules d'una persona amb qui hui he parlat per primera vegada i que ha residit en poblets i en ciutats catalanoparlants. I molt obert i amb bona empatia: mig en català, mig en castellà (per a que pogués entendre millor la conversa), hi ha hagut bona relació, un bon pont. ¡Ah! I mai no m'ha dit que li parlàs en castellà. Mai. Per descomptat, un home forjador de ponts.

Avant les atxes.