Bon dia,
Tot seguit, exposem unes paraules de Miquel Amer, de hui, 12 d'agost del 2023, en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i espavilades, guilopes:
"— A la meva família, tant materna com paterna, les padrines duien la paella pel mànec! Som de Mallorca".
A més, Jordi Serra Massansalvador ha afegit que "Ma uela, que era cullerota [= de Cullera] i va néixer l'any de les tres carabasses (1888), era una dona sàvia. Sempre em deia: 'Xiquet, no t'aublides [ = oblides] mai que, de Cullera a Sueca, hi ha tant com de Sueca a Cullera'. I, efectivament, no ho he oblidat mai".
Igualment, Nuri Coromina Ferrer ens ha adduït unes paraules interessants:
"— Hola Lluís!
És una opinió d'un home de principis del segle XX. (...) Més aviat, sembla que es refereix al món de pagès.
Ha passat un segle i el feminisme ha obert els ulls a moltes dones.
En el cas de la meva família, la iaia paterna va tirar endavant els quatre fills vius amb molt poca ajuda de l'avi. En el cas de la iaia materna, es feia ajudar -una mica per força- amb la jove. Era una casa de pagès amb dos fills i una filla. Era vídua. Jo entenc que la casa la portaven les dones i, en canvi, els assumptes socials, els homes, en el cas de la meva família.
Ara, al 2023, ha canviat molt. Amb tot, més llestes o més espavilades, encara són els homes qui volen imposar-se generalment en assumptes socials, per molts estudis que tinguin les dones. Fixa't en quantes poques dones governen als seus estats".
En relació amb aquestes paraules, entre altres coses, li he comentat:
"— Bon dia, Nuri, i gràcies,
Aquest home, en els tres llibrets d'aquesta obra i en una anterior (també de cultura tradicional i folklore), es posa prou de part de lo femení. Per exemple, en la seua visió de les prostitutes (bagasses).
L'accés de les dones a la possibilitat de tenir estudis com també el que les dones no hagen gaudit d'igualtat legal (o millors condicions) és un tema cert.
Ara bé, lo que no ens diuen moltíssimes fonts (escrites, orals i, per descomptat, de partit, de sindicat, d'associacions, de moviments socials, etc.), bé per falta de formació, bé per manca de voluntat, bé perquè prefereixen exposar només lo que més els interessa, és que, DES DEL SEGLE XVI, LA CULTURA CASTELLANA ESTÀ EN LA CORT DELS REGNES DE LO QUE ARA ÉS ESPANYA. I que la cultura castellana és patriarcal, mentres que la relacionada amb la llengua catalana, amb la gallega, amb l'asturiana, amb la basca i amb l'occitana SÓN MATRIARCALS".
Quant a Montserrat Cortadella, ha plasmat "Eren espavilades, emprenedores, treballadores, amb un cor immens.
Així i tot, em quedo curta: l'àvia materna i la seva mare, grans dones. Sempre havia sentit dir 'Una nena dona cent voltes a un nen'. Una nena amb quinze anys és una noia. La mateixa edat pel noi, ell encara juga a pilota".
Finalment, Ramona Ibarra Solà ens ha dit:
"— I tant que ho eren, a casa meva. (...) sabien que, d'un [ sol] sou no podien viure. Eren espavilades al 100%".
Agraesc la generositat de totes les persones que han aportat el seu punt de vista, les seues vivències.
Una forta abraçada.
****
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada